Ovidi Simfònic

Un concert familiar, sentimental, de record i actualitat, és el que es va celebrar el diumenge passat a l’Auditori de Barcelona en el marc del Festival Barnasants. Amb ell, es va clausurar l’homenatge del vintè aniversari d’ençà que Ovidi Montllor se’n va anar -com ell cantava- de vacances.

La tarda va començar amb l’homenatge i reivindicació que el públic va dedicar a un dels nostres grans compositors de cançons, i dels punts de referència del nostre estimat país. La imatge dels assistents en peu, amb el puny alçat i guardant un minut de silenci, va marcar el tret de sortidadel concert de clausura de l’any Ovidi.

La cançó “Tot explota pel cap o per la pota” va engegar l’acte, a càrrec la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi i la Coral Sant Jordi de Barcelona, amb l’objectiu de ser un espai de reflexió a través de les creacions del cantautor alcoià. El concert va fusionar la banda simfònica, les veus corals, juntament amb talls d’entrevistes i concerts en què Ovidi es feia més present. Com a resultat d’aquesta mescla, els espectadors van poder aprofundir en la seva forma d’afrontar i encarar la vida. I com diu David Fernández, ell cantava a la condició humana, d’aquí la seva actualitat.

Van sonar composicions com “Als companys”, “L’escola de Ribera”, “Homenatge a Teresa”, “Encara, nois, encara”, “Una nit a l’òpera” i “Va com va”, que van guiar el públic per un camí de crítica, reivindicació i reflexió, tan necessari per entendre el nostre passat i present. Jana Montllor apuntava en un article: “L’Ovidi és d’immensa actualitat [...] parlant d’una vigència que definitivament no té res a veure amb el temps sinó amb l’essència”.

Però sense cap dubte, els temes més destacats i sentits van ser “La samarreta”, amb una lletra molt simbòlica, ja que ell provenia d’una família amb pocs recursos i un pare anarquista empresonat per la dictadura; “La fera ferotge”, una crítica al sentit d’ordre del règim franquista, juntament amb la passivitat de les classes mitjanes; per posar el punt i final amb “Perquè vull!”, un tema amb un missatge clar i profund, tot comença en un mateix perquè tot és pura voluntat.

El concert va comptar amb dos bisos, i no més, perquè tan sols hi havia 10 cançons d’Ovidi versionades per a banda. En aquest temps robat, la Corporació i la Coral van recuperar “La fera ferotge” i “Perquè vull!”, per mantenir el mateix final de festa que havien preparat.

Tots els presents a l’Auditori van poder gaudir d’un conjunt de lletres molt potents, que van dur veritats, amb ironia i intel·ligència, i es van aconseguir uns aplaudiments llargs i sentits per part de tots. I tal com va dir el director de la Corporació, l’homenatge va ser possible perquè es va fer des del cor de tots aquells que estimen i estimaran l’Ovidi.