Sopa de Cabra

Entre Blanes i Cadaqués, les ruïnes d'Empúries. Sopa de Cabra tocaven a prop de casa i amb un nou sold out a pocs dies de tancar la primera gira des del seu retorn als escenaris. El seu estimat Empordà acollia un concert en un espai emblemàtic amb 2.000 anys d'història i una hora abans el públic ja començava a omplir el recinte. La terrassa del bar instal·lada a l'espai de les ruïnes i les barres s'anaven omplint fins que, a dos quarts d'onze en punt, una veu en off anunciava l'inici del concert i Sopa de Cabra entrava a l'escenari a ritme d'un aclamadíssim "Tot queda igual" que seguia el ja tradicional "Bona nit, malparits" de Gerard Quintana.

Ben aviat arribaria el moment de “Tornaré a ser lliure” amb un record en forma d’elogi per al Premi Nobel rebut per Bob Dylan. En el primer tram de concert costava enganxar un públic de mitjana edat, que de ben segur va viure nits de joventut en concerts de la primera etapa de Sopa, però els grans èxits començaven a animar de seguida l’àgora grega. “Si et quedes amb mi” i “El carrer dels torrats” van ser dues de les cançons més aclamades pel públic, que en cantava les tornades en sintonia amb Gerard Quintana.

“Seguirem somiant” posava el punt emotiu que no pot faltar mai en els concerts del grup gironí i, amb Joan “Ninyin” Cardona a la memòria col·lectiva, el concert es tornava a animar amb “El far del sud”, aclamada pel públic com el gran hit que és. Els assistents estaven cada vegada més animats i el concert agafava velocitat de creuer per arribar a un final que deixés a tothom satisfet. Quintana començava a anticipar el final del concert i els assistents s’hi negaven. Cada cançó provocava l’esclat d’un públic que ja s’havia llençat a cantar totes les cançons i abans de marxar per primera vegada era el torn de dues de les cançons més icòniques, “El boig de la ciutat” i “Camins”.

Sopa de Cabra estava interpretant tots els seus grans himnes, aquells més estimats pel públic, des dels temes del primer disc fins a “Cercles”, que obriria els bisos. Gerard Quitana bromejava dient que no veien la llista de cançons i se l’havien d’anar “xivant” entre els músics i era el torn d’un altre clàssic dels inicis, “Podré tornar enrere”. El grup tornava a amagar amb el final del concert, però els espectadors sabien tan bé com els músics que allò no havia acabat. Quintana i Thió tornaven a l'escenari per interpretar un "Mai trobaràs" que els unia definitivament amb un públic que cantava a ple pulmó. 

I finalment, el moment que tothom esperava. "Sense aquesta cançó no podem acabar i encara menys aquí", assegurava Gerard Quintana, que animava el públic: "És l'hora de fer cantar la tramuntana, és l'hora de tots els tocats de l'ala". Sonaven les primeres notes de "L'Empordà" i, mentre el cantant presentava tots els membres del grup, els espectadors afinaven les goles i preparaven les càmeres dels mòbils per a una de les cançons més icòniques de la història de la música en català, una cançó que, tres dècades després, segueix revolucionant tots i cada un dels pobles de Catalunya. L'himne tancava el concert i el públic s'acomiadava amb els tradicionals crits de "Sopa de Cabra".