Tom Jones
Com un artista que no es mou del bell mig de l'escenari pot crear tant de moviment? Tom Jones va passar-se l'hora i mitja que va durar el concert del divendres passat a Cambrils, emmarcat al Festival Internacional de Música de la ciutat, sense sortir del mateix metre quadrat. No obstant això, tres quartes parts del multitudinari públic van acabar la nit ballant bojament davant la tarima. Aquest és Jones, un home que amb la seva veu i el seu meluc (aquest sí que el movia) és capaç de transformar una nit d'estiu del 2017, en una del 1970. Un home que, sense cap dubte, ha marcat tota una generació.
L'actuació es podria dividir en dues parts. Una molt més sentimental i emocionant, on Jones interpretaria els seus temes més lents, com per exemple "Delilah"; i una altra molt més marxosa i ballable amb grans èxits universals com "It's not usual". Val a dir que el punt d'inflexió entre un pol i l'altre va ser el seu mític "Sex bomb". En aquest punt, molts dels seus fans no van poder reprimir les ganes de cantar, de cantar molt fort de fet, i es van deixar anar. A partir d'aleshores, el concert va ser com anar amb un cotxe sense frens, cada cançó provocava més a un públic que, com deia abans, finalment va optar per abandonar els seus seients i sortir a la pista improvisada a ballar.
Parlant del públic, per cert, cal dir que va estar a l'alçada de principi a final. Es tractava, en la seva majoria, d'homes i dones d'entre 40 i 60 anys, tot i que també hi havia nens i alguns joves. Era notable la presència d'estrangers i la seva entrega a l'hora d'esperonar l'artista: "Come on Tom! We love you! Yeah!".
La sensació després del concert era que els anys no passen per Tom Jones, va demostrar una vitalitat total i va acabar l'actuació tot dient: "Viva la España! God bless you!". En sentir el comiat, tothom va decidir que encara no era el moment de marxar cap a casa (jo sabia que aquest moment era a punt d'arribar perquè vaig veure com portaven el càtering al camió-camerino del cantant) i van fer-lo tornar a escena per cantar l'última, "We want Jones" corejaven.
I un cop va cantar aquesta última peça, l'artista va presentar el seu equip de músics i va desaparèixer. El concert es va fer curt, però això és molt bon senyal.
Tom Jones és història viva de la música, encara ara una Sex bomb que va impressionar tota la parròquia amb la seva vitalitat i el seu inqüestionable carisma.
