Cercles

Després de sentir l’últim disc de Gerard Quintana amb Xarim Aresté un podia pensar que el nou treball de Sopa de Cabra tindria una dosi rockera molt més elevada. Tothom ho sap (Discmedi, 2014) és possiblement el disc més enèrgic de tota la trajectòria de Quintana, un disc de rock en majúscules que desprèn adrenalina a cada cançó. Cercles (RGB Suports, 2015), en canvi, va per una altra banda i connecta amb les últimes referències de Sopa. Ens mostra uns Sopa madurs, llunys d’aquelles descàrregues rockeres dels inicis. Segurament és l’evolució natural. Si haguessin volgut fer un disc com si tinguessin 20 anys, possiblement s’hauria vist massa forçat, un intent a la desesperada de voler viure del passat.

Han apostat, doncs, per la valentia d’adaptar la sonoritat al moment actual de la banda. Reprendre el fil allà mateix on l’havien deixat, però, alhora, evolucionar més enllà d’allò que tots ja coneixíem. El públic hi seguirà reconeixent Sopa -tot i que potser hi trobarà a faltar el toc entremaliat de Ninyin Cardona- però uns Sopa més pausats. El primer senzill és tota una declaració d’intencions. Podria ser perfectament una cançó dels últims anys de la banda, molt propera a les sonoritats explorades amb Nou i Plou i fa sol. Una cançó 100% Sopa de Cabra, com també ho són peces com “Fugaç” o “El refugi”.

El disc, però, transita per molts altres mons, alguns de molt allunyats dels que ens tenien acostumats. Balades com  “On dorm l’amor” o “Solstici” ens acosten a la faceta més sensible del grup, una faceta que havíem vist poques vegades i que amb Cercles es destapa i pren protagonista a la faceta més gamberra, que ara s’hi deixa veure amb comptagotes. I per tancar l’àlbum, una de les perles: “Sempre a prop”, que hi posa el toc més lluminós.