Cris Juanico
Amb So de Cobla es presentava aquest dissabte 29 de juliol a Palamós. Aquest festival, centrat amb aquesta tradicional formació musical, donava el tret de sortida a la seva programació amb una proposta poc convencional però que cada cop troba més adeptes: la introducció de la cobla en formacions d’estils diversos.
Cris Juanico va ser l’encarregat de protagonitzar aquesta estrena amb Rock i Cobla, tot un exercici de diàleg, adaptació i reconstrucció d’alguns dels seus temes amb la sonoritat dels instruments que caracteritzen aquesta formació tradicionalment associada a la sardana. Si abans del concert hi havia algun escèptic al voltant de la capacitat d’encaixar l’estil i els temes del músic menorquí a les notes de la tenora, la trompeta o el fiscorn, van fer falta poc més que alguns minuts per adonar-se de l’absurd d’aquests dubtes.
Cançó a cançó, Juanico i companyia van anar desgranant cadascuna de les peces que havien preparat per a aquella nit. Si per alguna de les persones del públic aquella era la primera ocasió en què escoltaven el repertori del rocker menorquí, no seria estrany que s’hagués pensat que la cobla és un acompanyament habitual a la seva veu. I és que la combinació de les diverses sonoritats que habitaven l’escenari confabulaven harmònicament.
Amb nits i propostes com la d’ahir, així com les d’altres grups com La Iaia en la seva versió XXL, no fan més que despertar-me el desig i l’esperança que a poc a poc s’enforteixi i s’estengui aquesta voluntat d’incorporar la cobla a les diverses tendències musicals. Si algú creia que a aquesta no li restava gaire més vida que la de seguir orbitant al voltant de la música de caire més tradicional, que s’animi a tastar la gustosa combinació amb els sons més elèctrics i contundents. Quan a dalt de l’escenari comptem amb grans músics, el plaer està assegurat.
