Mítics festival
L'any passat es va plantar una primera llavor per a un festival de música a les Terres de l'Ebre, que bona falta ens feia.
Tot just fa un any que va tenir lloc el primer Mítics Festival a l'Aldea i va comptar amb Els Catarres com a cap de cartell. Aquest any, s'ha buscat una aposta més atrevida afegint un dia més de festival i portant artistes com La Pegatina o Sidonie. Aquests, però, no han estat els únics canvis que s'han incorporat en aquesta segona edició. També s'ha habilitat una zona d'acampada i el pagament a les barres ara es fa mitjançant unes fitxes, una moneda pròpia anomenada "xeics".
Contracop dona el tret de sortida al festival, començant ben puntual a les 19 h amb un públic que brilla per la seua absència. El Pla dels catalans s’omple amb l'energia del rock combatiu dels ebrencs que van fan una actuació d’excel·lent tot i allò habitual de no haver-hi molta gent en un festival fins passades unes hores del seu inici. A continuació és el torn de Toboggan Tones, que s'acomiaden dels escenaris aquella mateixa nit, també davant un públic escàs que no arriba fins al torn de Joan Rovira, aquell cantautor de les nostres terres tan apreciat al territori. Amb ell, el festival va agafant forma i aconsegueix aplegar davant l'escenari un nombrós grup que canta a ple pulmó les seues cançons més populars com "Lo meu riu" o "M'agrada" i les del seu nou treball discogràfic Encara tenim temps (Satélite K, 2017). Aquesta estima pel cantautor de Camarles es nota, ja que un cop finalitzada la seua actuació, una part del públic marxa i per al torn del "peor grupo del mundo" es queden només els més fidels, aquells que amb ganes de veure Sidonie, ho donen tot. La nit acaba amb el concert dels empordanesos Crossing que tanquen aquest primer dia de mítics a ritme de pop.
El segon dia es perfila més exitós ja des de primera hora, tot i haver-hi més contratemps. Molta més gent hi assisteix des d'un primer moment, potser a causa d’haver acampat durant la nit i haver passat el dia al Pla dels Catalans, potser atrets per la programació de Dj's o pel concert de La Pegatina, caps de cartell d'aquesta segona edició.
La tarda comença amb el concert dels canaris Neptvno i segueix amb els ampostins En&Ton que fan ballar el públic a ritme de rumba mentre el cel es va tornant gris i la pista es va omplint d'assistents amb samarretes de La Pegatina i Animal que esperen impacients els concerts d'aquests dos grups. Malauradament gairebé no podran gaudir del concert dels del Vallès, ja que la pluja l’obliga a cancel·lar després de poques cançons i quan per fi ha parat de ploure, ja és massa tard per reprendre'l.
Aquells que s’han mantingut a l’espera, amagats sota les carpes del marxandatge, es van repartint per la pista mentre arriben els que havien preferit marxar a una de les pistes cobertes de Dj’s. L’escenari de concerts es torna a omplir per donar pas a una Pegatina, disposada a reprendre la festa fent ballar als assistents després de temps sense oferir un espectacle a les Terres de l'Ebre, amb els ànims amunt tot i tenir programats tres concerts en menys de 24 h a tres Països diferents i començar amb una hora de retard a causa de problemes tècnics. Tot i aquest considerable retard, les condicions climàtiques permeten seguir la nit amb bon peu, acabant amb el festival amb Pepet i Marieta, un referent de les Terres de l'Ebre, que amb menys públic, però no poc, continuen satisfent les ganes de festa del públic d'un festival molt jove que busca el seu lloc per convertir-se en referència i que a pesar dels contratemps ha aconseguit fer de la seua proposta un èxit.
