Pepet i Marieta

- ¿Hoy qué hacen aquí?
- Un concierto
- ¿De quién?
- Segonamà y Pepet i Marieta
- Vaya... Muy de aquí, ¿no?

Així m’interceptava un noi que passava mentre els més puntuals fèiem cua a la porta de l’Apolo per veure aquests grups tan d’aquí, tan del sud. Tot i que la fila avancés poc a poc, un cop dins de la sala estava pràcticament buida quan el rellotge passava pocs minuts després d’un quart de deu. Els qui anaven arribant s’anaven aplegant en grupets al voltant d’unes cerveses per fer petar la xerrada.

Però a les 21:30 h, puntualíssims, saltaven a l’escenari els nou components de Segonamà per engegar la metxa d’una nit amb molta marxa. De cop, les primeres files s’omplien de fans, amics i familiar disposats a aportar un caliu incondicional a la banda tarragonina. Aquest concert era la presentació oficial de la gira Coge aliento i els joves músics ho havien seguit al peu de la lletra, perquè venien amb moltes ganes de festa.

Uns 50 minuts després, havent fet ballar i cantar el públic que ara ja ocupava tota la pista i laterals de l’auditori, Segonamà posava fi a la seva enèrgica actuació.

Mentre dalt de l’escenari feien canvi d’instruments, baix feien canvi de seguidors: els de Tarragona ciutat i rodalies cedien espai als de l’Ebre i el Sènia. Al mateix temps, la petita Abril saltava i ballava tot fent volar el seu tutú blau, esperant que el líder de Pepet i Marieta –altrament dit: el seu pare– fes aparició a l’escenari.

Pocs minuts després, els d’allà baix posaven fil a l’agulla a la seva actuació per presentar el seu darrer treball discogràfic La revolució dels somnis (Música Global, 2017). Entre confetti, sonava una cançó mai enregistrada que perfectament podria servir com a títol de la nit: “Nemon de festa” (que és com els ebrencs diem “anem-nos-en de festa”), i és que la música i l’ambient festiu omplirien les gairebé dues hores següents.

Les cançons del nou disc anaven sonant i, malgrat que ningú no deixava de ballar, el públic no portàvem els deures fets i ben pocs eren capaços de corejar les noves lletres. L’estampa canviava ràpidament en els moments que els Pepet i Marieta interpretaven temes de discos anteriors.

Durant la nit, també hi va haver espai per a diverses col·laboracions dels artistes que han col·laborat en aquest nou treball. La primera convidada va ser Mireia Vives, l’artista del País Valencià que acaba de gravar un disc amb Borja Penalba. Més tard, va pujar a l’escenari la Su, una jove adolescent barcelonina amb 22.000 seguidors a Instagram a qui representa que tots havíem de conèixer però, ja em perdonarà, de qui jo mai no n’havia sentit a parlar. I, ja ben avançat el concert, va ser el torn de Soto de Pirat’s Sound Sistema.

La festa continuava animada, tant que Josep Bordes va decidir saltar de l’escenari per cantar “L’educació no es toca” enmig del públic i amb la seva filla a coll. I ell no va ser l’únic músic que va tocar baixar a la pista, sinó que una estona després Carlos Manzanares faria el mateix amb l’acordió en mà.

I així, amb un concert ara sense disfresses, sense Guàrdia Civil (Paco, tots t’enyorem! Vigila’ns des d’allà on siguis!), sense que Pepet es despullés, arribava l’hora del punt i final d’una nit plena de xalera.