Canet Rock

'Res del que passa és comparable al Canet'

Mercè Mondelo

És un dels festivals amb més singularitat de Catalunya. Per les hores, per la identitat, per l’indret, per la diversitat. En el que és el seu primer cop, Zoo ho sintetitza a la perfecció. “Res del que passa és comparable al Canet”.

En un Canet Rock que cada cop més, i sobretot en converses informals, passa a ser senzillament “el Canet”, Josep Maria Mainat es va encarregar d’afegir el polsim de rock que el nom del festival reclama des dels seus inicis. “The final countdown” d’Europe, versionada en català encetava el compte enrere per a votar l’1 d’octubre. El mateix passava amb “What ever you want” d’Status Quo, que amb una tornada de caire semblant “volem votar i votarem perquè volem” mantenia el que va ser un dels moments més divertits de la nit.

El de dissabte, però, no va ser únicament un Canet marcat pel reclam del dret a decidir. També hi va haver altres protagonistes: la cultura, els refugiats i l’amor lliure. Acompanyada d’Alguer Miquel, Gemma Recoder, directora del festival, va deixar ben clar que el Canet no és només un reguitzell de concerts sinó que també és una voluntat “d’intentar transformar les persones a través de la cultura” per a fer del món un lloc millor. Acte seguit, Miquel completava el seu parlament. “Hem de lluitar per a que aquest mar que tenim aquí a tocar i que tant estimem deixi de ser un cementiri”. Un crit unànime de veus “Volem acollir, obrim fronteres!” va ser per al cantant de Txarango, una petita abraçada per a tota aquella gent que ha hagut de deixar enrere la seva llar. L’amor lliure el reivindicaven Itaca Band amb la bandera de l’arc de Sant Martí estesa davant el teclat i Sopa de Cabra, verbalment. Gerard Quintana va aprofitar la presentació de “Si et quedes amb mi” per a convidar tothom a estimar-se. “No hi ha res més subversiu i transformador que l’amor. Estimeu-vos!”. Gossos també guardava un moment per a la cultura en expressar públicament la seva alegria per la reducció l’IVA cultural d’espectacles en directe al 10%.

Que és un dels festivals més intergeneracionals de Catalunya no només queda palès en les edats dels assistents. També en el cartell. Grups amb llegats d’èpoques tan diferents com ara Doctor Prats i Buhos en comparació amb Sopa de Cabra i Jarabe de Palo són la clau per a fer del Canet Rock un dels festivals amb més personalitat de Catalunya. Amb cançons com “L’Empordà” o “Bonito” es posava de manifest com l’herència musical que reben les generacions més joves està més viva que mai i és totalment compaginable amb temes tanactuals com “Me enamoré”, de Shakira o “Despacito” de Luis Fonsi que Miquel del Roig es va encarregar de versionar. Amb només una guitarra i un repertori totalment al dia del que es cou en les bandes sonores de les vides dels més joves, segueix sent un dels indispensables del cartell. És l’efervescència entre concerts.

Els Amics de les Arts, així com la majoria de grups, tenien molt clar que era una ocasió ideal per a tocar per a un públic que no està acostumat als seus concerts. Per això, no només van aprofitar per a presentar els temes del nou disc sinó també clàssics com “4-3-3” o “Jean Luc”, amb la qual van donar el tret de sortida. “El seu gran hit” però, va demostrar que no té res a envejar a cançons més antigues. Tot un cor de veus entonava la tornada i els micròfons deixaven de ser indispensables. El mateix passava amb "La Flaca" quan va ser el torn de Jarabe de Palo. La seva actuació va ser un dels moments més esperats i aplaudits de la nit i Pau Donés, conscient de la immensa estima que estava rebent, va saber retornar-la en forma de petons a tot aquell mar de veus somrients de sentir-lo en directe un altre cop.

20.000 persones van ser còmplices d’una nit plena de música, cultura i reivindicació en un espai que, malgrat disposar d’un aforament superior, va voler assegurar la comoditat dels assistents i mantenir-se en aquest nombre tot i haver esgotat totes les entrades 48 hores abans. Txarango, “contents un cop més de veure sortir el sol”, van posar el punt i final a més de 12 hores plenes d’una energia que en la seva actuació ja començava a minvar. Després de l’èxit de dissabte, Recoder corroborava l’existència d’un Canet Rock 2018. Caldrà esperar però per a saber si es podrà veure sortir el sol més d’un cop.