Jarabe de Palo
“Barcelona és una ciutat internacional, només cal que miris les Rambles” deia Pau Donés als inicis del concert. I no li faltava raó. Els temps han canviat, les Rambles s’omplen de gent i, per extensió, els exteriors del Liceu també. Tot i que ràpidament t’adones que encara resta quelcom de màgic en anar al Liceu. Els espectadors del concert de Jarabe de Palo no van de vint-i-un botons, però la seva vestimenta tampoc és de carrer. Perceps que s’han arreglat per a l’ocasió.
I quina ocasió. Jarabe de Palo fa anys (20) i el seu cantant (50), també. És per això que han tret el disc 50 Palos (Tronco Records, 2015), recollint una vintena d’èxits del grup, però versionats de manera senzilla, “tal com van venir al món, instrument i veu” explicava Donés. L’aniversari també es veuria reflectit a la samarreta del cantant, que portava la seva data de naixement.
Assegut a la butaca, contemples com gira el nou CD del grup en un tocadiscos projectat a la pantalla gegant de dalt de l’escenari. T’esperes una nit màgica. Somrius, baixa la intensitat de la llum i comencen els aplaudiments.
Donés apareix a un costat de l’escenari tocant l’ukulele i interpretant “Mucho más, mucho mejor”. El líder del grup denota humilitat. Inicia el concert tocant des d’un lateral i durant la nit anirà d’un extrem a l’altre de l’escenari, però mai es quedarà quiet al mig. Jarabe de Palo està format per quatre membres i tots ells tindran el seu moment de protagonisme durant el concert.
El so del grup és suau i senzill. És per aquest motiu que les cançons t’arriben més. La veu de Donés empasta a la perfecció amb la segona veu femenina que presenten algunes cançons. I els seus mots s’acompanyen del violoncel elèctric, la guitarra, el teclat, la maraca o les congues. Però el que verdaderament t’emociona és la lletra de les cançons. Se’t posa la pell de gallina amb èxits com “Tiempo”, “Depende”, “Déjame vivir, “La flaca” o “Grita”. Molts dels temes de Jarabe de Palo estan escrits en primera persona i reflecteixen moments de la vida amb els quals tothom es pot sentir identificat.
Donés fa broma amb el públic, els anima a cantar amb ell, a aixecar-se i a gaudir del concert. En algunes de les seves intervencions, fa fins i tot referència a l’independentisme. També agraeix al seu professor de literatura que l’hagués aficionat a l’escriptura i li dedica la cançó “Mama” a la seva mare. D’ella, el cantant explica que va aprendre a “no tenir-li por a la vida” i que “el present és realment el que compta”.
Donés transmet vitalitat i moltes de les seves paraules porten implícit aquest missatge. Viure, gaudir de la vida i tirar endavant. El cantant no ha volgut deixar-se vèncer, no ha permès que la salut li impedeixi seguir dalt dels escenaris. Segons Donés, Jarabe de Palo és famós per les seves cançons d’amor. Ell les escrivia quan veia que aquests amors marxaven. Fa poc, “l’amor de la vida marxava”, Donés li va escriure “i va funcionar”. Amb aquests mots presentava la cançó inèdita de 50 palos, “Humo”.
El Liceu vibrava. Estava ple de gom a gom. Les entrades, esgotades feia temps. Jarabe de Palo es fa estimar pel públic. Durant l’actuació, inclosa dins el 18è Festival Mil·lenni, ho va demostrar. Termina el concert i obren els llums. S’ha acabat el viatge. El viatge cap a tu, cap al teu interior. Agraeixes el que acabes de viure i esperes amb ànsia el moment on puguis tornar a sentir Jarabe de Palo.
