Ramon Aragall
La sala Be Good del barri del Poble Nou a Barcelona pujava la persiana i la gent començava a entrar. Ramon Aragall saludava als amics i coneguts que el van voler acompanyar en un concert que, com va dir ell mateix, “sona a concert de comiat. És així. Tota la banda té altres projectes i s’ha de parar per a poder composar un segon disc”. Així ho explicava després de pujar sol a l’escenari i interpretar, a veu i piano, una cançó nova, inèdita, que podria formar part d’aquest segon treball. La resta de la banda l’escoltava atentament des de la banda del públic.
I amb un “avui estem la banda sencera i és quan m’ho passo bé” va presentar els quatre homes que l’han acompanyat durant aquest temps als escenaris: Antonio Torres a la bateria, Rubén Alcázar al baix, Albert Català als teclats i Pedro Font a la guitarra i cors. Aragall toca la bateria i ho ha fet en una llarga llista de grups com ara Els Amics de les Arts, Dorian, 4 Hiverns, Indigos o Outer Space, entre d’altres. De fet, ell sempre ha portat el ritme dels grups, però en aquesta aposta personal, ha deixat de banda l’instrument que l’ha acompanyat tota la vida per posar-se a primera fila a cantar les seves pròpies cançons. No ha estat una feina fàcil. Amb el temps, després d’aquell primer contacte al Centre Cívic Urgell de Barcelona on va fer el primer concert del seu disc de debut Perfil (Discmedi, 2015), ha agafat solidesa dalt de l’escenari. Dijous vam poder veure un Ramon Aragall que s’ha deixat anar, que gaudia ballant i interpretant cançons com “Quan començo a entendre-ho”, “Tard i malament”, “El camerino de la Scala de Milà”, “Converses cordials”, “Lluny” o “Si creuo la porta”. També hi va haver temps per a fer versions de les cançons preferides de la banda: “Weirdfishes” de Radiohead i “PsychoKiller” de Talking Heads. I, a mig concert, ens va tornar a sorprendre amb una cançó que formarà part del nou treball que sortirà l’any que ve: “Benvingut al paradís”, una de les primícies que vam poder conèixer dijous passat.
El concert va acabar amb “No eres de verdad” on va explicar que, seguint el consell del seu amic Pol Cruells, “ahora quiero que penséis en la persona que más odiáis, pues la canción va dedicada a ella”. Així, amb un públic animat i un “Fins l’any que ve!” va acabar el concert de final de gira del seu primer disc “Perfil”, sens dubte una bona carta de presentació per als seus seguidors.
