Pol Fuentes

Ens citem amb en Pol Fuentes a la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu, Barcelona. Un marc perfecte per parlar del disc que acaba de publicar en solitari 'Una nova guerra' (Picap, 2016). El que havia de ser una entrevista esdevé una conversa sobre la vida.

El videoclip “Amic voltor” parla de relacions tòxiques?

La història que va inspirar la cançó era sobre una relació d’amistat tòxica, sí. Segurament tenim alguna cosa mal construïda en nosaltres, per la qual necessitem aquesta droga. A vegades tenim la necessitat de quedar bé amb tothom. Segurament és la manca de treball personal. 

Hi ha relacions que s’allarguen quan sabem que han d’acabar?

A mi em va ajudar molt en això entrar en una companyia de teatre on imperava la il·lusió amb un compromís que no trobava en altres grups.

Ara que estàs sol et sents més il·lusionat? Quan canvies d’estar amb un grup a estar sol, què trobes a faltar?

Ara mateix no trobo a faltar res dels últims anys del grup (Rosa-Luxemburg). Al final estàvem malament i no funcionàvem. Tinc molta nostàlgia de quan el grup funcionava, però això ja hi va ser i quedarà sempre.

En quina fase de dol creus que estàs?

Crec que estic en fase de reconstrucció pròpia, de manera individual.

Vivim en una cultura que no està preparada per als adeus o la mort. “Bol de llet” parla de la mort?

Aquesta cançó constata que hi ha hagut una relació d’abús físic, no sexual. Aquesta cançó parla de violència infantil. La vaig escriure en un moment en què pensava que mon pare es moria. Va tenir un ictus i pensàvem que es moriria. En aquell moment em va venir un record d’infantesa de quan vaig tombar un bol de llet sense voler i al meu pare se li va anar la mà. Parlo de descontrol i d'ira contra un nen.

"Tinc molta nostàlgia de quan el grup funcionava, però això ja hi va ser i quedarà sempre"

 
A l’últim videoclip de Rosa-Luxemburg “Teoria de la imatge” fèieu referència a la addicció a les xarxes socials. Aquest tipus de missatges, creus que espanten el públic perquè els mostres la seva debilitat?

Sí. Jo continuo amb la mateixa línia d’expressió. Entenc que jo no dic “els teus somnis es faran realitat”, “quan tot s’enlaira”, etc. No ho critico en absolut, però jo soc tot el contrari a Txarango conceptualment. Tinc tant a veure amb Txarango com amb un butanero. Abans de fer aquest tipus de lletres comercials prefereixo dedicar aquest temps a pintar soldadets. El que m’ha empès a crear és poder detectar contradiccions i obstacles a la vida. El meu cos m’ha demanat disseccionar-los, estudiar-los i posar-los a la vista per a coneixe’ls prou i estimar-los com per conviure-hi.

En aquest disc, Una nova guerra, hi ha moments molt intensos pel que fa a lletra i producció. A “Bol de llet” hi ha un moment a capella.

Sí, però estic dient una cosa molt maca. Parlo del meu germà, que era el meu aliat. A ell també li trencava joguines [el meu pare]. No està sol.
A la última cançó, “La cova del drac”, faig una imatge idíl·lica del propi enterrament i està cantada com una cosa alegre i maca. Tu pots plorar per una cosa bonica. 

Portes bé la mort?

No ho sé. Sempre hi he pensat molt. L’únic que m’angoixa de la mort és pensar que he fet prou coses abans. A casa meva són molt científics. Sempre se n’ha parlat molt de la mort. Jo crec en el no existir. Per a nosaltres la vida està sobrevalorada. Nosaltres som uns egocèntrics.

No creus que hi hagi res més?

No. Tinc un punt d’espiritualitat en el pensar que allò que fem deixarà una petjada per a les generacions següents i que hem millorat l’herència.

"El que m’ha empès a crear és poder detectar contradiccions i obstacles a la vida"

Creus que ets resilient?

Ho procuro. Jo soc hereu d’un benestar infraestructural que m’ha permès poder-me dedicar a escriure, a pensar, perquè no estic preocupat per si em fan fora de casa econòmicament.

No totes les persones que gaudeixen d’una certa tranquil·litat econòmica tenen aquest punt de crítica social que tens tu.

Jo des de petit sempre he tingut rebuig a ser una ovella més del ramat. Crec que si algú vol sortir a l’escenari perquè l’aplaudeixin és que alguna cosa està compensant. També hi ha qui busca l’aplaudiment amb un cotxe vistós. Si tens necessitat que t’aplaudeixin, almenys que aporti alguna cosa a la societat.

L'etiqueta “cantautor” t’agrada?

No em molesta gens. M’hi sento més còmode que abans amb l'etiqueta de “rockero”. M’enfadava perquè pensaven que no podia dir res interessant, ja que el rock parla de cerveses, ties i coses superficials, o almenys això és el que tothom creu.

Amb Rosa-Luxemburg la lletra anava acompanyada de riffs de guitarra i d’una importància molt gran pel que fa a ritme i harmonia. Ara la música és un acompanyament a la narrativa molt més emocional?

Ara fem allò que té sentit, no perquè un músic tingui ganes de tocar perquè s’avorreix. Ara afegim allò que necessita la cançó. Amb en Berni, el productor del disc, primer vam gravar la guitarra i la veu i, després, anàvem afegint elements si eren necessaris. Jo he vist grups amb lletres molt bones que dediquen les neurones a buscar els pedals de la guitarra. És important, però no prou per encallar-s’hi.

Ara toques “despullat” només amb la teva guitarra. T’espanta?

M’espanta molt més, sí. Estic començant amb això. Al Barnasants vaig tocar dues cançons sol i, després, quan et feliciten, també és molt reconfortant. Però ara mateix estic acompanyat d’un grup i també és un gust.

A “Una nova guerra” entenem la “guerra” com una “lluita”?

Entenc la vida com una successió d’obstacles. Jo, quan faig un disc parlant de desgràcies, el que reivindico és que això és la vida. Com més ho posem sobre la taula, com menys vergonya tinguem dels obstacles, més feliços serem.

"Si algú vol sortir a l’escenari perquè l’aplaudeixin, és que alguna cosa està compensant"

I en aquest canvi, ara amb la proposta en solitari, com ha anat la rebuda de la gent?

Molt positiva. La sensació que jo tinc és que he hagut de fer un petit pas de treballar la meva pròpia seguretat i autoestima i he volgut fer-ho de manera coherent.

Aquesta ha estat la teva nova guerra?

Hi ha un punt de treball sobre el concepte de ser bona persona o no. Sembla una obvietat però a mi em costa. Això no depèn del que pensin els altres o no, sinó del que tu creguis segons la teva cultura. Tu, com a individu, formes part d’això. Per tant, aquesta manera d’entendre el bé i el mal m’ha permès mostrar-me a mi mateix, amb el meu nom i cognom, d’aquesta manera. I n’estic satisfet.

En canvi a la cançó que et quedes a capella, em transmets que no tens por de quedar-te sol. Per a mi això és una guerra guanyada.

Per a mi també. És un exercici de preguntar-se “quina és l’essència?” Un escultor grec veia una estàtua en un bloc de pedra. La valentia d’aquest disc és buidar fins a trobar el punt fort d’aquesta peça. L’essència.

I ho heu aconseguit?

No ho sé. Aquesta és una lluita en moviment i, segurament, estic més a prop que abans d’aconseguir-ho.

"La sensació que jo tinc és que he hagut de fer un petit pas de treballar la meva pròpia seguretat i autoestima"