Roger Mas
Set de la tarda i el Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat no acaba d'omplir-se. Deu minuts després i encara amb molts seients buits, els llums s'apaguen i Roger Mas surt d'un lateral per situar-se al centre de l'escenari on hi ha una cadira envoltada d'espills i unes petites llums al davant d'aquests. S'asseu i comença a tocar. La il·luminació es torna tènue i durant tot el concert acompanya al cantautor ajudant a crear un ambient idoni per a cada cançó del repertori que ha començat amb "La margera" i que, com ell explicarà més tard, inclourà sobretot cançons d'Irredempt (Satélite K, 2015) però també de treballs anteriors.
Seguidament toca "Aquell llac" per continuar amb poesia de Verdaguer. Mas va musicalitzar abans al poeta català, i ara en aquest últim disc ho torna a fer. Interpreta "Lo compte Arnau" i després tona a fer un parell de cançons pròpies. El públic, a pesar de no ser multitudinari, es fa notar com si ho fos, aplaudint al final de cada cançó encara més estona que a l'anterior. Aquests assistents s’hi troben còmodes amb un concert on un dels punts forts del concert és la il·luminació, que ajuda a transmetre al públic la sensació d'allò que Roger Mas està cantant, tot i que no ho necessita: la seva música ho fa per si mateixa. Quan aquest interpreta “Pols de Nimfa”, hi ha un efecte de petits cercles sobre l'escenari que li dóna un toc màgic, com si l'espai brillés. El públic queda encantat amb això, fins i tot hi ha algú que s'atreveix a fer un petit crit d'aprovació durant els aplaudiments.
Entre cançó i cançó avança el concert i Mas en un moment donat es disposa a interpretar "El dolor de la bellesa". Explica que va concebre aquesta cançó com una cobla i que va aconseguir aquesta oportunitat en treballar amb la Cobla Sant Jordi tot i que no havia estat possible una col·laboració amb el cor de l'exèrcit roig de Moscou, bromeja. Hi ha una distància considerable entre el que imagines i el que acaba sortint, també confessa entre riures. Diu que com en aquell moment és ell qui està sol a sobre l'escenari li tocarà fer les parts de la cançó que no li pertoquen com ara la trompeta, que acaba taral·larejant... Sort que el públic l'ajuda fent palmes a manera de percussió! I ell ho agraeix amb música i alguna que altra broma més durant la presentació de les següents cançons on s’inclou “Pols de nimfa”, “El rei dels berns” o “ El calavera ”. Agraeix també el públic que, malgrat que és poc, està gaudint de la música, tant que Roger Mas acaba fent dos bisos i acaba definitivament el concert amb “La lluna girà” i uns espectadors que marxen satisfets tot comentant el gran concert que acaben de presenciar.
