Premis ARC
Els Premis ARC s'han convertit en els últims anys en els grans guardons de la música en directe. Uns premis que serveixen al sector musical per lluir múscul. "Sense músics, no hi ha música; però sense mànagers, promotors i representants, no hi hauria indústria del directe" afirmava Xavi Pasqual, director dels premis, en un dels moments de la gala que se celebrava aquest dilluns a la sala Barts de Barcelona. Els Premis ARC són una bona ocasió per reivindicar la tasca, sovint invisible, de totes les persones que treballen darrere els escenaris. Són uns premis necessaris, però de vegades es fa difícil evitar suspicàcies. Quan el propi sector és qui entrega els guardons, és possible aconseguir una certa independència a l'hora d'escollir els guanyadors?
Enguany, en el terreny dels grups de temes propis, els premis han caigut perfectament repartits entre les cinc bandes del moment (quatre de les quals actuaven també a la gala): Manel (millor gira per festivals), Sopa de Cabra (millor gira per teatres i auditoris), Els Catarres (millor gira per sales), Love of Lesbian (millor gira internacional) i Oques Grasses (millor gira per festes majors); a més del guardó a artista revelació per Animal. Poques sorpreses. En el terreny de grups, completaven la llista de guanyadors la orquestra Cimarrón (millor gira per festes majors de grups de ball), La Banda del Coche Rojo (millor gira per festes majors de grups de versions) i Beatles for Kids (millor gira adaptada a públic familiar o infantil).
Per segon any consecutiu, l'humorista Peyu era l'encarregat de fer de mestre de cerimònies i aconseguia teixir una gala ràpida i àgil (dins la rapidesa i l'agilitat que pot tenir una gala on s'han d'entregar 17 guardons amb els seus respectius discursos). Els guanyadors ho posaven fàcil, complint el somni de qualsevol organitzador d'una gala d'escurçar al màxim els discursos. Ni salutacions a la família, ni discursos escrits en un full a doble cara, ni agraïments inacabables, ni tan sols reivindicacions. Simplement agraïments ràpids que de vegades semblaven amagar, fins i tot, una certa desgana.
Lluís Llach era un dels pocs participants en posar-hi un punt d'emotivitat a l'entregar el premi a la trajectòria al tàndem format per Joan Molas i Núria Batalla, considerats els primers mànagers professionals del país. "La cançó catalana no es podria explicar sense ells", sentenciava Llach, un dels cantants que va treballar amb ells. L'altre premi especial de la nit, el premi a la dedicació professional, se l'enduia Emili Llobet.
Uns premis que volen reconèixer la feina del sector, però, no s'entendrien sense premiar també a programadors, la tercera gran branca dels ARC. Lo Submarino de Reus (millor programació d'espai musical), la Barts (millor programació de sala de concerts), l'Atlàntida de Vic (millor programació de teatre o auditori), l'Ajuntament de Terrassa (millor programació de festa major) i el Barnasants (millor festival) s'enduien enguany els guardons en aquest camp. Per últim, el premi a millor mitjà de comunicació o programa cultural el guanyava el programa de BTV Àrtic.
La nit, la tancaven Sopa de Cabra, que ens portaven una de les sorpreses més agradables, acompanyant-se, primer, d'Els Catarres i, després, de Ramon Mirabet i Santi Balmes (Love of Lesbian) per interpretar "Cercles" i "El boig de la ciutat" respectivament. Un final original per una gala que, tot i no baixar de les dues hores, havia aconseguit mantenir el ritme i salvar els horaris, tot un èxit en qualsevol gala.
