Justin, què et passa?

Músic d'Est Oest i Power Burkas

Justin, què és aquesta cara de pomes agres? Aquest és el preu de la fama? Si algú ho sap que ho digui. Qui us provoca més estupefacció, en Justin o els Beliebers? Perquè de personalitats al món de la música n’hi ha moltes, i també hi ha molts fans amb tenda de campanya, però normalment els uns es valoren als altres, o com a mínim es respecten.

La mateixa cara que li queda al pobre anònim atonyinat és la que ens queda a molts quan veiem que el gran esdeveniment del moment, per a bona part dels adolescents, és anar a veure l’espectacle d’un paio que marxa a mig de les entrevistes, que fa cara de fàstic quan es fa fotos amb en Sergio Ramos i que actua durant les hores que mani el contracte amb una emoció que tendeix a zero.

El fenomen Justin Bieber esclata ja fa molts anys, però aquella expressió eufòrica del principi no té res a veure amb la sensació de nihilisme que desprèn ara. Potser arriba un moment en què ho tens tot i no dones cap valor a tot el que et defineix. És la rutina? Segurament li és igual ser a Barcelona, a Bombai o a Buenos Aires. A tot arreu els mateixos fans embogits, a tot arreu les mateixes càmeres afamades, a tot arreu les mateixes preguntes i les mateixes respostes. Deu ser que la feina crema i que els xiscles cremen les orelles.

Com passa en qualsevol fenomen, l’excentricitat és una foto que sempre ven. Ara, en Justin ven l’apatia en forma de violència, que de fet és bastant excèntrica. Es ven un acte de rebel·lió contra el monstre que ell mateix ha creat. És la foto d’un posat que demostra sense embuts la mandra que li fa el món que l’envolta. Al final, potser això el fa més víctima que al propi receptor del cop de puny. Que, per cert, encara no entenc si és heroi, desterrat o tot alhora. D’una manera molt poètica, és com si pegués amb ràbia tot allò que s’ha construït al seu voltant.

La cosa és que poc hem sentit sobre la seva música, sobre com va anar el concert. I és veritat: a ningú no li importa. Més que un músic, en Justin és un esdeveniment en sí mateix. Sabem que és un noi que va a la seva, que explicita clarament que viu a un altre planeta i que la gent li genera, simplement, indiferència. Això és el més pertorbador: no saber si una persona que ha arribat a ser el més famós en el seu gènere i a atrapar tota una generació sota la seva veu pot alhora arribar a deixar de valorar-ho, o encara més, a detestar-ho.