Obeses

La llegenda no ha fet més que començar

Pau Planas

Lluny de la tragèdia que sovint acompanya les llegendes, Obeses van veure com el TNC es convertia en una espècie de conte de fantasia on el món que un dia van imaginar prenia vida amb tota la seva bellesa i complexitat. Des de mitja tarda, els personatges que habiten aquest peculiar univers havien començat a prendre vida. El Tocador de senyores, el Guapo, la Mammi, l'home del bigoti de pam... Hi eren tots. Els acompanyaven els herois i heroïnes que fa anys que formen part de la llegenda. I potser també algun d'incorporat de fa poc. Aquella tarda, la llegenda arribava a la fi i ho feia amb tots els elements necessaris per escriure un últim capítol apoteòsic. Un teatre ple a vessar, un públic entregat a la causa i uns músics a qui la majestuositat de la cita els feia sentir-se millor que mai. I és que Obeses estaven pletòrics. Acompanyats del cor d'Obeses, els quatre músics pujaven a l'escenari disposats a cremar-ho tot en un concert de prop de dues hores i mitja que els permetia repassar bona part del seu repertori.

Recuperaven peces com "Pa amb tomàquet", oblidada durant aquesta gira; buscaven la intimitat amb "Com la sal al mar", i creaven l'apoteosi amb la versió de Queen "Bohemian Rhapsody". El públic no tardava a abandonar les cadires i, amb "L'ombra sols fuig en la nit", ja eren molts els que corrien cap a les primeres files. Ja ho havia avisat en Peyu abans de començar: aquella tarda, les normes del teatre no existien.

Amb la companyia del contratenor Jordi Domènech, el grup també s'atrevia amb la operística "Lascia ch'io pianga" abans de la comunió absoluta amb el públic amb un "Rere les finestres" entonat a mil veus. Ni grup ni públic tampoc van passar per alt l'aniversari del bateria Maiol Montané, primer entonant espontàniament el "Moltes felicitats" i després sorprenent-lo amb un pastís. Ja als bisos, era el moment d'acomiadar el monstre de l'armari -que per aquesta última aparició s'havia buscat companyia- dedicant-li "Bona nit".

El concert encara guardava més sorpreses, com Arnau Tordera apareixent en un enorme divan per interpretar "Duetto buffo di due gatti" o la interpretació de "Venim del nord, venim del sud", una peça que, fins ara, només havien interpretat en l'acte institucional de la Diada. L'apoteosi de "Rosó" i l'èpica d'"Ens hem alçat" acabaven d'engrandir un concert llegendari que arribava al final amb "L'ària du l'hermafrodite", "Mammi" i una obligada repetició d'"El monstre de l'armari".

Obeses havien fet el cim. "Un petit pas per Obeses, un gran pas per la humanitat", sentenciava Tordera. La llegenda, però, no culminava allà. La llegenda d'Obeses no ha fet més que començar.