Recomanacions de l’equip

Ara que Sopa de Cabra compleixen trenta anys de vida, és un bon moment per recordar l'homenatge que ja fa 10 anys li van retre una bona colla d'amics amb el disc Podré tornar enrere (Música Global, 2006). El treball l'obria una preciosa versió de "Camins" feta en un català impecable per Amaral, una adaptació que de seguida va fer fortuna. Però darrere d'aquest tema inicial, s'hi amaguen 15 perles més. La unió rumbera de "L'Empordà" -versionat per Sabor de Gràcia, Ojos de Brujo, La Troba Kung-Fú i Gertrudis-, grans noms del rock espanyol com Bumbury o Pereza, companys de generació com Lax'n'Busto, Gossos o Jofre Bardagí o altres primeres espases catalanes com Sidonie, Pastora, Roger Mas o Beth són alguns dels noms que fan d'aquest disc una peça de museu. I, com a colofó, la inèdita "Seguirem somiant", que tornava a reunir Sopa de Cabra per primera vegada des del seu comiat.

Escoltar Acousters és endinsar-se de ple en les emocions més profundes. Aquest grup gironí sap com transmetre sentiments millor que ningú. La veu de la Marta Pérez pren el protagonisme d’unes cançons tendres però de vegades dures -i, a vegades, massa realistes-. Aquesta setmana, us animo a recuperar el seu segon àlbum d'estudi, De primavera i ràbia (Autoeditat, 2014), un treball madur que va comptar amb la col·laboració de Xavi de la Iglesia (cantant de Blaumut) en una composició pròpia, "La maleta", i l'Orquestra de Corda del Conservatori del Liceu.

Eduard Gener ha debutat en solitari amb aquest disc, Les avingudes (RGB Suports, 2015), una mescla de blues, soul i hip-hop. S'allunya del meu estil més habitual, però també està bé descobrir nous horitzons, no? "Dancing" i "Totes les coses" són de les que més m'han agradat. Acompanya els directes a piano i veu i amb més banda, doneu-li el gust a les vostres orelles!

El d’Animal ha estat un dels discs més estimats de la temporada però també un dels més detestats. Els seus fidels n’aprecien la sinceritat i la transparència de les cançons i els seus detractors en recriminen la senzillesa i la banalitat, sobretot posada en contrast amb l’extraordinari èxit que ha tingut la banda. Jo em situo en un punt intermedi d’aquestes crítiques, i tot i així avui us recomano el disc.

Això de l’èxit de la banda, pel moment ho deixem de costat, ja que obre un debat més enllà del que un disc pot parlar. Pel que fa a l’àlbum, penso sense complexes que alguns temes, banals o no, és cert que no m’aporten massa nutrició a nivell musical ni m’agraden especialment com a oient. D’altres però, amb lletres que es nota que no estan fetes de lluny, m’arriben més, i igual passa en el que és musical, on trobo punts interessants que fins i trobo d’allò més d’agrair. No tots els grups amb grans banys de masses en el panorama jove actual i titllats de “grans grups” fan escoltar detalls soul als seus oients, per exemple. Això últim, sumat a matisos de producció que em semblen més que apreciables, i a la fàcil digestió que té tot ell en general, fan d’aquest llarga durada un disc que, a excepció d’alguns temes (també ho diré) m’agrada escoltar.