Mai heu sentit la necessitat d'enfilar-vos en un tren i perdre-us per algun món llunyà? Potser un tren de mitjanit, potser un tren transiberià, potser simplement un tren sense destí. Potser només heu desitjat emprendre un viatge per descobrir món o potser heu preferit no marcar-vos data de retorn. Aquesta setmana recollim deu cançons que recullen aquesta sensació.
"Si ets llunàtic i estàs espantat
si vius als núvols i estàs deprimit
si la boira ja t'ha acompanyat
cada dia en algun lloc
pots pujar al tren de mitjanit"
"Jo vull anar en un tren transsiberià.
Travessar aquell gran país nevat
i explorar (sempre amb botes i anorac).
I jugar fent ninots de neu al mar"
"Tren sense destí.
Perdent la por,
perdent la por pels dies.
Tren sense destí.
Perdent la por,
perdent la por pels dies"
"I els vagons sempre van plens
de cercadors de felicitat,
recorrent distància i gent
per indrets que no hem trepitjat"
"Un bitllet sols d'anada,
paisatges amb vistes al mar.
Una andana.
Trajectes en trens d'alta velocitat"
"Sense equipatge ni bitllet,
cap direcció al primer tren,
un xiulet dona la sortida,
no se sent ni un adéu"
"El vagó del nostre tren
modest i buit de gent
ja marxa a plena lluna.
I tu jo estem a dins
aïllats del fred d’abril
que glaça les muntanyes"
"Nena, me'n vaig d'aquí;
un cop més he de marxar.
Marxaré en el primer tren,
el tren que té el cor de pedra"
"Puja a un tren
Júlia no sap cap a on va
De moment ho fa tot sense pensar"
"Cada matí quan surt un tren
els somnis volen pujar
vas buscant aquell bitllet
perquè aviat puguin marxar"
Revista La Tornada
C/Ramon Muntaner, 22, 3r, 2a 17005 Girona - T. 616 70 49 74 redaccio@latornada.cat