Gemma Humet

La Gemma té un do. Des del primer moment que comença a cantar encisa, atrapa, abdueix. I en directe, encara més. Es nota que és un dia especial; tanca la gira del seu primer disc i és una nit per a ella i per a tots els qui l’han seguit i gaudeixen escoltant-la. Està radiant. A més, com totes les ocasions especials requereixen, no toca sola. L’acompanyen la banda i companys de professió. I quins companys! Convidats de luxe: XY (Laura Cruells i Marçal Ayats), Quartet Mèlt, Elena Gadel i Judit Neddermann.

Un concert així hauria sigut bonic enregistrar-lo per poder sentir-lo molts més cops i per tenir guardades les versions de les col·laboracions. L’arranjament de “Si te me’n vas” del Quartet Mèlt és mel. A cappella, a cinc veus; la d’ells i la de la Gemma. Sublim. Com tots els arranjaments que fan. Magnífica també l’adaptació de Miguel Poveda “Cançó del bes sense port” amb el violoncel i la veu d’XY. I apoteòsic poder sentir “Les lleis del teu cos” a tres veus femenines: la de la Gemma, la de la Judit i la de l’Elena. Totes les versions, un regal per a les oïdes.

El cant i la poesia sempre van de bracet i en el seu repertori els versos són més que presents. Per un moment reviuen Maria Mercè Marçal, amb la “Cançó del bes sense port”; Miquel Martí i Pol, amb “Petita suite”, i Federico Garcia Lorca, amb “Gacela del amor desesperado” - molt emocionant, l’últim. «Me n’alegro d’haver fet el concert avui i no dintre de dues setmanes perquè em semblaria molt fort cantar aquest poema de Lorca davant les estàtues dels qui el van afusellar». I és que el 14 d’octubre, davant el recinte, l’Ajuntament col·locarà una estàtua eqüestre de Franco i una altra en homenatge a la victòria de les tropes franquistes. Es veu que ara la pedagogia es fa així.

El final és un dels moments més especials de la nit. Sempre fa dos bisos: un per al públic i un altre per a ella. El qui va dedicat al públic que l’escolta avui és un regal molt bonic; una cançó inèdita, “Les veus del mar”, un cant a totes aquelles famílies que han perdut la vida o la seva gent al mar amb la crisi dels refugiats. Una peça que anirà inclosa al seu proper disc. Són uns minuts molt íntims perquè per primer cop en tot el concert es queda sola, la llum només l’enfoca a ella i dóna l’esquena al públic per centrar-se amb el piano. És preciós sentir-la. La seva veu és com la d’una sirena que encisa i que dóna veu a tots aquells cossos inerts entre les aigües del Mediterrani mentre buscaven una vida digna.

Les veus que tenen la potència de la Gemma s’han d’escoltar en directe. I més, en concerts tan especials com el del Born. La màgia que es genera en l’espai quan s’escolta ressonar la seva veu s’ha de viure.