Festival Esperanzah

El festival “instrumental”

Amb aquesta “Esperanzah” obria les portes el festival, divendres passat, amb l'objectiu de seguir contruint sinergies des de diferents moviments socials i culturals. Una esperança que ja fa uns quants anys que es teixeix al Parc Nou del Prat de Llobregat, on tot va començar amb un projecte social per donar esperança a la gent d'un barri com Sant Cosme, un barri dels oblidats de l'àrea metropolitana que mai ha deixat de lluitar.

El festival és un instrument més per donar orgull de barri als veïns i veïnes, va néixer així, del barri i per al barri, però ha crescut tant, que l'economia solidària i la crisi de les persones migrades són els altres protagonistes del festival; tant del seu dia a dia com dels destinataris de les seves entrades-donacions.

Un festival de dia i de nit, per a grans i petits

De fet, són molts els festivals que aposten per aquest format de públic familiar, sense anar renyit a la presència de públic jove. L'Esperanzah no podria ser menys i ha aconseguit reunir 15.000 persones al barri de Sant Cosme.

L'oferta era variada de dia i de nit, els debats al fòrum social, els dos escenaris musicals i l'escenari festiclown van fer una oferta variada i “non stop” que no va deixar indiferent ningú. Ep! I el menjar! La tradicional paella de les Dones Sàvies del barri va ser una de les protagonistes de dia. Sense alimentar-te bé, els festivals no són el mateix!

La música, una baula més del canvi

Cada cop és més evident el compromís de la música en la lluita pels canvis socials, a l'Esperanzah no podia ser menys. Sobre els escenaris les paraules i la música sonaven al so de l'obertura de fronteres, de la lluita per una economia diferent, i per un barri millor; tot això amb un somriure als llavis dels assistents, cosa que demostra que la lluita es pot fer amb un somriure.

Bandes internacionals com La Sra Tomasa o la Marina de Ojos de Brujo; bandes catalanes que no han parat en tot l'estiu com Els Catarres, Pepet i Marieta, 9son, Ramon Mirabet, Niño de la Hipoteca,... Bandes locals com Milú o Bohemios Autorizados i bandes emergents com Lágrimas de Sangre han posar la banda sonora a aquest gran cap de setmana al Prat de Llobregat.

Cultura en causa

La unió fa la força. I si coneixes gent que treballa pel mateix que tu, uniu forces. Aquesta és la premissa amb la que s'han agermanat Esperanzah, Clownia, BarnaSants, Rototom, Canet Rock i Festiclown. Aquesta unió començà a rodar per aquesta edició del festival -una mica abans d'obrir les portes del Parc Nou- i a uns quants quilòmetres d'aquí, a la tanca de Melilla, on Txarango i Pallassos en Rebeldia van portar-hi la música i l'espectacle, al costat de la tanca fronterera i a un centre d'acollida.

I, com he dit abans, amb un somriure ben “armat” d'esperança, il·lusió, compromís i reivindicació fan de l'Esperanzah un festival indispensable per als que hi van i per als que, per desgràcia, no poden anar-hi ja que el món i el capitalisme no han jugat a favor d'ells.

Llarga vida a l'Esperanzah!