Campus Rock

Després de tres dies intensos de feina, dijous passat arribava l'hora de la veritat per als alumnes del darrer Campus Rock de l'any. A la tarda arribava l'hora del concert final i tot havia d'estar llest. L'anunci de les cançons que, finalment, quedaven fora del concert portava les primeres queixes dels joves participants. "Benvinguts al món del músic", bromejava Toni Xuclà, un dels impulsors del projecte, tot reconeixent les dificultats que suposa elaborar el setlist per a un artista. I és que el Campus Rock, en el fons, és això: introduir els més joves en el món de la música. Una escola itinerant en què els nois i noies, que ho vulguin, puguin millorar els seus coneixements amb l'ajuda de professors com el mateix Toni Xuclà, Jimmy Pinyol (Lax'n'Busto) o Joan Pau Chaves (Els Pets).

Durant tres dies, els alumnes havien enllaçat tallers i classes i la darrera jornada estava destinada al Campus Autor, on els alumnes podien donar forma a les seves pròpies composicions. El repte era elevat. A primera hora, presentaven les seves idees, de les quals els professors n'escollirien tres. A partir d'aquí, tenien només unes hores per vestir les cançons amb els companys i presentar-les en el concert de la nit. Era el darrer repte que els proposava el Campus i potser el més complicat, però els alumnes de seguida es posaven mans a l'obra per aconseguir el millor resultat possible.

Fa ja més de quinze anys que Toni Xuclà i Jimmy Pinyol van posar en marxa aquesta iniciativa -en un primer moment, acompanyats també de Cris Juanico- i cada any sembla tenir més força. El de Girona era el cinquè Campus de l'any i mostrava l'entrega d'uns alumnes disposats a repetir. De fet, la majoria d'ells ja havien passat anteriorment per algun dels Campus i algun, fins i tot, havia fet quilòmetres per ser a la cita gironina.

Amb les cançons ja preparades, la tarda es presentava tant o més intensa. Tocava fer els últims assajos, els darrers retocs a les cançons i les proves de so per a l'actuació. Era el moment dels nervis, de presentar les cançons a pares, mares i amics. L'Espai Marfà estava ple i després d'una actuació del grup 'teloner' (format per tots els professors del campus), arribava l'hora de la veritat. Els joves anaven pujant a l'escenari per presentar les versions i els temes propis que havien treballat i els nervis, a poc a poc, s'anaven convertint en una barreja d'alegria i de tristor per l'imminent comiat. Allà acabaven quatre dies de feina i d'il·lusió que molts dels nois ja plantejaven de repetir com més aviat millor.