The Band Olers, Ariana Abecasis i La Banda del Panda
The Band Olers són pura energia. Eren els encarregats de donar el tret de sortida al cicle de concerts a casa i ho van fer amb una descàrrega d'adrenalina que deixava el llistó molt amunt. Les condicions permetien una posada en escena ambiciosa i el grup ho aprofitava per posar tota la carn a la graella i obsequiar els convidats amb una bona dosi de rock. Entre bromes i converses creuades entre músics i públic, els sabadellencs van atrevir-se amb algunes de les cançons que formaran el seu nou EP, algunes de les quals gairebé no tenen ni nom. Era el dia idoni per provar-les i començar-les a rodar. Entremig, versions portades cap al terreny bandoler i peces dels seus dos EP que feien embogir un públic que acabaria uniformat amb les samarretes de la banda i fent cua per poder aconseguir un disc signat.
L'endemà al matí, el cicle es desplaçava a Sant Quirze Safaja. Un piano, una veu i una espai immillorable n'eren els protagonistes. Una petita cabanya de fusta enmig del Moianès es convertia en el refugi idoni per gaudir de la proposta intimista i delicada d'Ariana Abecasis. Un silenci sepulcral, només trencat lleugerament pel cruixit de la fusta, embolcallava les cançons que formen Philosofades (Autoeditat, 2015), el disc de debut de la cantautora de la Seu d'Urgell. Un recorregut pels seus pensaments més personals i per les seves reflexions més íntimes en forma d'unes cançons que de seguida atrapaven la vintena de persones que s'havien acostat en aquell espai idíl·lic. Cançons que eren una porta oberta al seu món i que sonaven de la forma més despullada possible, fent visible cada petit detall. La cantant estava còmoda i presentava acuradament cada un dels temes a un públic que feia pocs minuts que l'havia conegut però que l'acollia amb els braços oberts mentre degustava el vi amb què el celler La Vinyeta ha obsequiat tots els amfitrions del cicle.
L'última parada del cap de setmana era Girona i tenia la rumba com a protagonista. La Banda del Panda hi arribaven disposats a fer ballar amfitrions i convidats i a mostrar-los el secret de les palmes: el clàssic "pa-ta-ta, pas-ta-na-ga". Amb dos discos a les espatlles, el grup s'ha consolidat com un dels noms a tenir en compte dins l'escena rumbera i no tardaven a demostrar que són capaços de connectar amb qualsevol públic. De seguida es deixaven anar i omplien de festa un concert d'allò més espontani i divertit que, un cop més, acabava amb el públic uniformat i lluint els colors del grup.
