Lausana

És mala sort només poder parlar amb un dels membres del grup, però el cafè és bo, Barcelona viva i la conversa interessant. El Jordi Carné, cantant i segon guitarra de Lausana, m’explica que, tot i que el grup va sorgir fa tan sols un parell d’anys, alguns dels seus membres ja tocaven junts en una altra banda. Arribats a cert punt, però, van percebre la necessitat de començar de nou amb un projecte més seu i més seriós. “Vam canviar el nom, l’estil i vam agafar un bateria nou”.

Així, Lausana neix com un projecte amb ganes de créixer sense un camí pautat: “No tenim res marcat, ni cap objectiu, ni volem dedicar-nos-hi... és un hobbie”. Un hobbie, però, que apunta amunt. El músic em parla del seu projecte com quelcom encara molt obert i suposo que verd fins cert punt. Després d’un primer àlbum que segueix un fil més suau, més pop, Lausana sembla encaminar-se més cap a l’electrònic en el seu segon cd: “volem quelcom més enèrgic”. Ara per ara, tenen més interès en aquest nou disc que en fer concerts.

Però, anem a pams. Què és Lausana? Què aporta al panorama musical? Ells defineixen la seva música com pop-indie, i és que es tracta d’un so agradable, suau, sobri. Un parell de guitarres, quatre amics, alguns viatges i unes lletres netes, que no cerquen ser transcendentals ni impressionants. “Intentem fugir una mica de la crítica social, perquè la música que fem no evoca tant a aquestes temàtiques, així que ens inspirem molt més en coses que ens han passat, que hem llegit o que ens inventem.” Suposo que és força així com són aquests músics: autèntics, sense pretensions.

De fet, en Jordi Carné no m’ho dirà pas que són músics. Segons em comenta, l’únic músic del grup és el guitarrista, en Claudi Arimany. Bé, suposo que el concepte de “músic” és molt obert i prou flexible.

NO-MÚSICS MOLT MÚSICS

Aquests no-músics, però, han començat forts a traçar el seu camí. Van treure el seu primer cd a principis del 2015 i, havent guanyat el concurs del Canet Rock pocs mesos més tard, ja varen poder tocar a aquest festival el mateix any. A més, han participat en el vídeo promocional del Canet Rock 2016, interpretant la seva versió del famós “Bon dia” d’Els Pets a l’estació de Renfe de Plaça Catalunya (a Barcelona).

Fruit de guanyar el concurs, han tocat al Sona 9 de Catalunya Ràdio, a Madrid, als Matins de TV3... A més, després del Canet Rock, van fer una fira en acústic per diversos bars. “Està molt bé, si no haguéssim guanyat el concurs possiblement no haguéssim fet res d’això.” Tot i així, no podem oblidar que “és difícil trobar concerts, per molt que sembli que no”.

Una altra oportunitat que han tingut els joves vallesans és la de gravar un videoclip. El baixista del grup, Àlex Macias, és estudiant de cinema i s’ha encarregat de la direcció de l’audiovisual. La imatge acompanya el que havia de ser el single del cd, “L’últim sospir”, i narra visualment la història d’un assassinat. “La cançó parla d’un assassinat, i d’aquí ve el vermell: tracta d’una mena d’amant que mata el seu estimat. El que ens fa gràcia és que la gent canta la cançó pensant que és d’amor”.

LAUSANA: MÉS QUE UNA DESTINACIÓ, UN VIATGE

Lausana és el nom d’una ciutat suïssa, una ciutat que, curiosament, no ha estat mai visitada pels membres de Lausana. M’agrada la sinceritat amb què el Jordi Carné m’explica d’on va sortir el nom del grup: “Volíem un nom d’una ciutat i vam entrar a Google Maps. El que expliquem és que vam fer un interraíl (que és veritat) i vam passar per Suïssa. Però a la ciutat en sí no hi hem estat.”

D’aquest mateix viatge es parla a “Odissea”, un dels temes d’aquest primer cd del grup. Un cd que es titula “Curiosament ens hi sentíem atrets” i que tampoc té un motiu ferm per anomenar-se així. “Havia de ser o una paraula molt curta o un títol súper llarg”, però ells s’hi sentien atrets: a la seva música, a l’experiència, al disc. Una mica de cada.

El viatge, un interraíl: motxilles, tren i ment oberta a conèixer i viure coses noves, diverses. I així és Lausana: un grup que agafa trets d’influències molt variades, un grup que escull un nom sense elaborar filosofies rere el mateix, un grup que diu el que vol dir, i ho diu a la seva manera. Un grup que puja al tren i mira atent per la finestra, sense saber exactament on baixar, simplement atent a què passarà. I curiosament ens hi sentim atrets.