Vianda

Si preguntéssim als Vianda si prefereixen menjar de l'àvia o menú degustació no dubtarien a defensar a mort la primera opció. No perquè siguin menys refinats, sinó perquè són autosuficients, i el que tenen és casolà. Amb el que tenien, han gravat un disc, i amb el que tenien l’han presentat en concert.

Tot plegat passava diumenge, un dia d’estar per casa. I de fet, per ells, aquell concert va ser com estar per casa. El lloc, el centre cívic del petit poble de Garrigàs, a minuts de Figueres, sortint-ne per la nacional direcció Girona.

Vianda reduïa les expectatives a l’absurd llençant el disc el mateix dia del concert, sense deixar-nos-el escoltar abans però fent que d’aquesta manera encara en tinguéssim més ganes. Prova d’això: que el vell teatre empordanès estigués ben ple poc abans de les vuit del vespre, hora en la qual ens havien citat.

Es tanquen els llums, baixa la pantalla del projector i primer regal de la nit: la projecció del videoclip de “Res és com era”, single del disc que dóna nom a aquest mateix. El videoclip és un relat perfecte del disc i també del concert. Primer ritmes calmats i acords lents, per acabar amb una explosió de color.

La decoració de l’escenari, també casolana però efectiva. Amb els mateixos motius que al videoclip, l’escenari estava ple de murals amb pintades i objectes de colors i també amb cadires i palets de fusta, per donar el toc rural a la nit.

Amb l’actuació, d’hora i mitja llarga, ningú es va quedar indiferent penso. Els Vianda són amics, i això es nota. La connexió que tenen sobre l’escenari és la mateixa que quan van començar a tocar. Són els mateixos i tot i haver crescut segueixen sent uns nens quan toquen. Tot i això, d’alguna manera tothom va entendre que alguna cosa havia canviat molt de Vianda. Tot és com abans, però alhora, moltes coses han canviat. I es nota.

Potser per la sinceritat de les cançons, algunes més animades amb ritmes reggae i algunes més tendres amb ritmes folk acústic; potser per la presència que ja tenen sobre l’escenari; potser per l’èxit en ser autosuficients; opotser pel sorprenent concert, sense més, que van fer. No sé massa per què però (i crec que és bo), a Vianda res és com era.