James Morrison
Un mes a l'any, els Jardins del Palau de Pedralbes s'obren de nit per acollir el festival que porta el seu nom. Els estands i les cadires omplen les gespes i milers de llumetes vesteixen el jardí de gala, fi i romàntic. Aquest any, de l'11 de juny al 16 de juliol el festival acollirà a reconeguts artistes internacionals de la talla de Patti Smith o Tom Jones. Avui, és el torn de l'anglès James Morrison.
La gent espera expectant mirant a l'escenari improvisat enfront del Palau de Pedralbes. El tablat, construït sobre la font del palau i que dóna cabuda a més de mil persones, ho omple un públic heterogeni de totes les edats. Poc a poc, baixa la música de fons i els músics apareixen en l'escenari a les fosques i encenen els focus amb l'inici de “Under the influence”. La gent reacciona entusiasmada i els aplaudiments només augmenten quan el cantant surt a l'escenari. James Morrison, somrient i decidit, agafa una guitarra, s'apropa al micro i comença a cantar, sense necessitat de presentar-se.
L'artista, recentment entrat en la trentena, porta més de deu anys escrivint i interpretant i, des que es va donar a conèixer al món en amb Undiscovered (Universal, 2006), les seves lletres han canviat amb ell: fa deu anys era un jove músic desconegut pel món; ara, després de diversos èxits collits, és un músic de renom… i, com ens explica, també un pare.
El conjunt toca cançons noves i també de velles i James parla amb el públic entre tema i tema. Ho anima a deixar-se portar, a cantar quan li vingui de gust cantar, a ballar quan vulgui fer-ho. També explica l'origen de molts dels temes, com el de “Something Right”, que va escriure mentre buscava en el seu interiorla seguretat per ser pare.
La posada en escena és en general enèrgica, però les lletres amaguen una tendresa que roben entre les parelles del públic més d'un petó i fan que molts dels assistents cantin les lletres amb ell. Així, a poc a poc va recorrent temes coneguts com “Demons” i “Broken Strings” i alguns altres del seu nou disc, Higer than Here (Island, 2015), molts amb la companyia del públic, que s'aixeca, aplaudeix i canta.
Morrison confessa el seu amor pel públic repetides vegades, li dóna gràcies per venir i diu que està bellíssim aquesta nit, i la gent li retorna l'afecte multiplicat. Quan deixa l'escenari, després d'una quinzena de cançons, el públic aplaudeix i pica de peus contra la tarima fins que el James i la seva banda tornen a sortir a tocar els bisos.
Quan acaba, la gent ho acomiada amb més aplaudiments i deixa el recinte captivat. Potser també sigui per la decoració dels jardins, però la música definitivament ha tingut molt a veure: la gent surt del parc encantada, elevada. Queda clar que amb el títol del seu nou disc, Higher than Here, Morrison ha encertat.
