Recomanacions de l’equip

Sempre he pensat que Ovidi Montllor tenia un rerefons totalment punk. Segurament és per això que sempre m'ha fascinat l'homenatge que li van retre Inadaptats poc abans de la seva dissolució. La distància entre la cançó d'autor d'Ovidi i el punk d'Inadaptats sembla que hauria d'estar a anys llum, però la realitat és que les cançons del cantant d'Alcoi s'adapten a la perfecció a la sonoritat dels penedesencs en un disc que és una autèntica obra mestre.

Aquesta setmana em trasllado a plena adolescència per recomanar-vos 10 anys (RGB Suports, 2016), el disc recopilatori de Teràpia de Shock. Fent memòria encara puc veure el pòster d'ells a la meva habitació i, fins i tot, recordar les imatges de l'estació de tren del videoclip de "20 minuts d'espera" -segurament, per haver-lo vist massa vegades-. Deixant aquesta etapa al marge, els anys han passat per tots, però els garrotxins han seguit fidels a la seva música. Amb el repertori més representatiu de la banda inicien una gira d'aniversari on hi trobareu amb una sorpresa "A prop", la seva darrera creació i la que de ben segur que us sonarà per sortir a l'anunci d'una coneguda marca de llet.

Feia uns dies que no baixava al sud a descobrir nova música. I encantada de descobrir Herba Negra i El renàixer d'abril (Mésdemil, 2016)! Dos ex-Rapsodes posen la veu masculina, i dues músics posen la veu femenina que li dóna una tonalitat preciosa a les cançons. Cançons divertides, reivindicatives o més tranquil·les, a través del rap i el reggae i ritmes més atrevits. Hem quedo amb els riures que m'ha provocat "Bon profit" i el realisme, duresa i impotència que desprèn "Aguantem". No us els perdeu!

Sempre dic que un dels motius pels quals és tant especial i arriba tant lluny la música osonenca és, perquè més enllà d'estils, és sincera. Aquests músics saben explicar de manera totalment transparent les veritats que narren a les seves cançons i saben fer-ho de manera que arribi. Escoltar en Guillem Ramisa és absolutament això. Deixar-se emportant per uns temes que t'arriben crus al cor. Alguns passant per una inevitable felicitat que et treu un somriure i alguns altres posant-te en un compromís per la seva melancolia, però tots caracteritzats per ser sincers. Un disc poètic com pocs.