Òscar Briz
Divendres a les vuit del vespre, el valencià Óscar Briz i la seva banda -bateria, baix i teclat- estaven a punt perquè el públic degustés el seu nou disc Entre llums i ombres (Mésdemil, 2015) a El Born Centre Cultural. Els assistents a la Sala Moragues, plena fins a l'agulla i amb el maridatge d'una copa de vi, aplaudien des de l'inici del concert. Ritmes frenètics i al més pur estil rocker que musicaven les lletres a la perfecció, com el bon vi que va catar entre cançons. Va tenir un record i homenatge per a Giordano Bruno amb el tema “Bruno” i va dedicar “Ni puto cas” als rebels de la classe obrera.
A mig concert va avisar els assistents -o 'urbanites' com els va anomenar posteriorment- que aviat els faria participar, cantar i en definitiva animar-se i convertir la Sala Moragues en una festa. Tot i així, el to apagat i poc participatiu no era propi d'una vesprada de divendres. Segurament en un ambient més distès, la nit hauria sigut rodona perquè els ingredients, a dalt de l'escenari, eren els precisos i perfectes perquè així fora. Finalment el públic va deixar la copa de vi apartada per acompanyar-lo amb aplaudiments i és que la cançó “Les màscares”, la primera que obre el disc, i el concert ho demanaven.
Després de la tramuntana sempre ve la calma i tocava una cançó dolça i més pausada del disc L'estiu (La Casa Calba, 2010), però sense perdre la força característica de les seves cançons. El valencià va tornar a sentir-se acompanyat a la rereguarda amb la banda al complet amb la incorporació del baixista i el pianista que l'havien abandonat una estona. Quan ho dónes tot i se't nota que ho gaudeixes, encara que no sigui recíproc o no acabi d'arribar al públic -endormiscat en una copa de vi-, és per estar-ne satisfet. Va aprofitar un instant per a presentar la banda: Miguel Caballer (teclats), Nacho Villanueva (baix) i Josep Perez (bateria). Aquest últim, el bateria, acompanyava l'Òscar als cors en moltes cançons.
El músic explica al públic que si les cançons no agraden o no tant com esperaven és perquè no les coneixen i que la coneixença fa l'amor. Va aprofitar per fer saber als assistents que tenia discs per si algú en volia en finalitzar el concert. L'Òscar i la seva defensa de tres baixaven de l'escenari per tornar de seguida i fer els bisos. Va fer referència als casos de corrupció viscuts darrerament a València amb la cançó “València tensa”. Abans, però, va confessar que havia tardat trenta anys a acabar-la i que tenia tres acords, al final no va tenir més remei que afegir-ne un quart. Per concloure la nit va agrair al públic que hi fos i va dir que esperava tornar aviat a Barcelona. Un directe per anar a gaudir i passar-ho francament bé d'una proposta encertada, convincent i punyent.
