Frank Montasell

Músic, productor, cantant, guitarrista... Així de polifacètic és Frank Montasell, un artista (per sobre de tot) que, després de fer de guitarrista en mil i un projectes, ha trobat la divergència de tots aquests conceptes en el projecte que va iniciar l’any passat sota el seu propi nom i que fa poc més d’un mes ha deixat la seva primera empremta en forma de debut discogràfic amb Mai és massa (Discmedi, 2016).

Sol Lagarto, Marina BBface & The Beatroots o Llúmia són alguns dels projectes en els quals participa o ha participat amb les sis cordes als dits. Tot i això, més enllà d’instruments, en Frank Montasell, primer de tot, és un aficionat a la música. Des de ben petit escolta molta música i ha fet banda sonora de la seva vida grans veus del pop, del soul o del blues com la d'El Rei del Pop: "Quan tenia 5 anys ja era un fan boig de Michael Jackson" explica.

No és fins als 14 quan anys agafa per primera vegada una guitarra, però amb poc temps els seus dots es farien evidents i als 19 ja s’hi dedica professionalment tot i ser autodidacta. Com a guitarrista professional, sens dubte, el marca el seu pas per Sol Lagarto, amb qui porta el rock per tot Espanya amb només 20 anys. Aquest fet el converteix en el primer: guitarrista.

La catalogació de cantant no vindria fins més tard, pràcticament podríem dir que quan inicia el seu projecte en solitari, i és així per un motiu clar: "He passat per altres grups en els quals he escrit cançons però no ha estat fins amb el meu propi projecte quan me les he sentit meves del tot. És per això que les canto, perquè hi explico coses que només sento jo", diu, deixant clar que amb les cançons que fa no fa altra cosa que ensenyar el que tenia a dins i necessitava buidar perquè li bullia a dins.

"He passat per altres grups en els quals he escrit cançons però no ha estat fins amb el meu propi projecte quan me les he sentit meves del tot"

Pop, rock, soul... Un estil propi

Frank Montasell, com a grup és un nou projecte, però com diu, “no és un canvi d’etapa, sinó una continuació de la carrera musical”, i això es nota en l’estilisme de les cançons. Pop, rock, funk i soul com a ingredients bàsics d’un estil que neix del que sempre ha escoltat i del tipus de música que més li agrada: “Sempre he escoltat per sobre de tot pop i música negra, sobretot els darrers anys, que he estat treballant en diversos projectes que es mouen per aquests estils”. Així mateix, a l’altra banda de la moneda, el rock és element essencial en les seves reminiscències musicals, per això, quan toca en directe, aquest estil s’apodera de la seva música. “He estat en projectes molt rockeros també i em considero un rockero en tota regla i quan surto a l’escenari tinc ganes de cridar i fer soroll. En definitiva, el rock és una actitud i en directe l’adopto”, diu.

Tot i aquestes etiquetes, Montasell, a l’hora de compondre, així com als concerts, no es planteja tocar cap estil. Explica: “El que em plantejo és explicar coses que m’han passat tant fidelment com puc, surtin amb l’estil que surtin, al cap i a la fi acaba anant molt més enllà dels estils”.

Mai és massa: un debut sentit

Aquest disc, si bé és cert que és el seu primer àlbum sota el seu nom, està lluny de ser un primer àlbum. Sigui per maduresa o sigui per qualitat. Es tracta d’un disc que si no ha arribat abans ha estat purament perquè no ha tingut temps. De totes maneres, quan sents una cosa molt forta és quan la fas i possiblement va ser en aquest moment quan en Frank Montasell va sentir més necessàriament gravar aquests temes que ja tenia apunt, alguns des de feia anys.

En aquest sentit, aquesta necessitat imperiosa de buidar-se en un àlbum, fa que sigui un treball molt personal, cosa que es nota especialment a nivell d’estil, i això es veu sobretot amb la producció. Potser algunes cançons poden anar-se’n més cap al pop però no tenen ni estructures ni aparença de pop. Ell mateix ho explica: “En cap he buscat un resultat comercial, sinó que he intentat relatar tant bé com podia el que volia dir a cada cançó i al final han quedat exactament com volia”, resultat no d’altra cosa sinó de la seva pròpia producció minuciosa i carinyosa de cada compàs de les 10 cançons.

Que Mai és massa és personal de cap a peus s’interpreta immediatament també amb les lletres. Tot i que pot semblar que expliquen purament històries quotidianes, amb una escolta atenta, de seguida es veu que van més enllà i que rebutgen, en la seva majoria, qualsevol tòpic. En les seves cançons, en Frank Montasell hi fa reflexions. A través sovint de la metàfora proposa històries personals vistes des d’un punt de vista analític, filosòfic i fins i tot a vegades eteri, fets que fan que el missatge que se’n rep al escoltar-les pugui variar segons l’interpretació de cadascú. El single del disc, per exemple, “Una altra vida”, pot semblar un simple discurs nostàlgic per algun motiu poc concret i vestit amb frases gairebé surrealistes, però darrere hi ha una història definida: “Hi explico la por que vaig tenir en un moment donat de perdre els amics de la infantesa i l’adolescència amb el pas a l’etapa adulta i amb les responsabilitat que això comporta. Explico el relat d’una altra vida en la que m’imagino que això ha passat i en que ara aquells amics són coneguts o fins i tot un simple record. Totes les cançons van per aquest camí... explicar una història concreta sempre metaforitzant-ho tot.”

Mentre no fa ni dos mesos de la sortida del disc, en l’univers musical català s’hi acaba de servir un plat calent i fresc en forma de disc que la música a casa nostra necessitava. Tant per la seva ineditesa com per la seva qualitat. Us convidem a descobrir-lo i a entrar de ple en l’univers de Frank Montasell, ja que, quan una cosa és bona, “Mai és massa”!