Pla de Corona

No obris els ulls encara, bufa una mica de brisa, però no caurem, estic darrere teu. Ens trobem a dalt de tot d'un penya-segat, les vistes són increïbles. Quan ho puguis veure entendràs perquè es diu "La porta del cel", ens sentim molt petits en la immensitat de l'indret. De nit encara ho ha de ser més i segur que t'hi perds comptant quantes estrelles regnen al Pla de Corona. Encara trobaríem alguna constel·lació. Escolta el silenci amagat en la remor de les onades que piquen contra les roques. Des d'aquí dalt et prometo que tornarem quan l'estiu estigui de vacances i els ametllers hagin florit. Diuen que cada estació amaga les seves sorpreses, i jo les vull descobrir al teu costat.

T'imagines viure tot l'any aquí, en cases blanques i pobles petits on tothom es coneix i mai perden el seu encant? I quan has tingut un mal dia, pujar fins a dalt de tot, ha de ser el millor remei, no hi ha medecina millor. Fa miracles. No els obris, t'he dit. Et vull explicar unes quantes coses i així, quan tinguis una imatge del lloc on som, quan ho vegis, superi totes les expectatives. Ara hi ha una família amb dos nens petits banyant-se en un cala, que juguen a tirar-se l'aigua salada. Després quan baixem hi anirem nosaltres, aviat es pondrà el sol i ha de ser realment emocionant de veure, com quan et menges el primer gelat d'estiu. És una sensació indescriptible, però em sento el rei del món entre tanta bellesa en majúscules. Em fa creure que tot és possible. Fins i tot tenir-te aquí amb mi. Ja els pots obrir. Es tal com t'ho imaginaves, oi?