Oriol Barri
El petit Tarambana de Cardedeu ple fins a la bandera tenia ganes de sentir i vibrar amb les cançons d'Oriol Barri. Es va fer esperar uns minuts, però abans d'enraigar el concert va obsequiar-nos amb un regal en forma de frase “D'aquí molts anys recordarem que vàrem començar el 2016 junts i això és molt bonic.” Petits i grans van volar fins al “Mateix planeta” per a iniciar el viatge i endinsar-se en la música del cantant. Els assistents allà presents es van animar acompanyant-lo amb aplaudiments festius i rialles mentre ell entonava les notes de “Soroll”.
Un punt a favor del seu directe va ser la interacció amb el públic, a qui va fer participar en tot moment. Per exemple, dividint-los en dos sectors i que cantessin una melodia prou fàcil perquè alhora de cantar a l'uníson quedés preciós i màgic. També va tenir temps per posar-se melancòlic i dedicar “Joc de plors i mirades” a tots aquells que ens han donat la vida, d'una manera o altra. La sala del petit Tarambana, petita i acollidora, de seguida es va fer gran gràcies a l'Oriol i a uns quants atrevits que van alçar els braços per acompanyar-lo a “Deixa'm”, una cançó molt celebrada.
Els membres de la banda el van deixar una estona sol per a fer sentir al públic majoritàriament conegut pel cantant, privilegiat de poder degustar una cançó que només ha tocat una vegada i que ha nascut al sofà de casa seva: "Aquesta por", que, tot i no semblar-ho, l'Oriol va afirmar que si l'escoltes veuràs que és positiva. Programar un concert a les sis de la tarda va ser un èxit, els afortunats que havien decidit passar una hora i quart de bona música i talent estaven totalment entregats i allò era una festa.
Aquesta vegada l'Oriol es va quedar amb Gemma Baños per tocar un parell de cançons acústiques per a després tornar a pujar ben amunt. Una d'elles va ser “A pas curtet”, una versió del valencià Jordi Gil. Es palpava en l'ambient que el concert era especial i passarien fets que sorprendrien moltíssim. El barceloní tenia un as a la màniga i el va utilitzar a “Assassí del temps”. A part de ser la cançó que obre el disc i sens dubte la més corejada i aplaudida, també va sonar més festiva que mai, si no ho és ja. Tal i com el va presentar l'Oriol, l'Ivan Lopéz de Txarango i vingut de Clownia va fer acte de presencia a l'escenari per tocar el saxo i fer embogir el Tarambana.
Abans de donar per finalitzat el concert va agrair al Tarambana i a l'Off Tastautors que l'haguessin convidat a tocar en un espai tan emblemàtic i amb uns dibuixos a la paret tan màgics. Els assistents reclamaven una mica més d'Oriol Barri i ell els va satisfer tocant “L'altre estel” i els hi va dedicar als més petits. En veu baixa els hi va confessar un secret: “Hi ha nens que s'han fet grans i s'han oblidat de jugar. Estan massa preocupats per altres coses”. Va demanar que els nens que estiguessin a la sala alcessin els braços, i més d'un nen gran els va alçar.
