Joan Dausà

Havent fet sold out pels dos concerts de comiat, Joan Dausà deixava les expectatives molt altes al públic. Unes expectatives que va complir i superar amb escreix. Els assistents van arribar puntuals i començaven a omplir de gom a gom el Palau de la Música. No quedava ni un lloc lliure quan es van començar a apagar els llums i, entre fum, un focus blau i els xiulets i emoció del públic, va aparèixer en Dausà, que va arrancar el concert amb “Quan soni la tendresa”. En tot moment va deixar de banda el protagonisme de la seva nit per fer partíceps del concert als assistents i a la banda que l’acompanyava, que va presentar des del primer moment. També col·laboracions de luxe el van acompanyar; la Sara Pi cantant “Si ens veiessis”, la nadala que pertocava per les dates, el Cor Jove de Puig-Reig, que va donar un toc preciós en diverses cançons, la banda de músics que el van acompanyar a la gravació del disc, en Jan, que amb només 6 anys va cantar “Teo va a l’escola” encisant al públic sense excepcions i l’Alícia, que va representar en llengua de signes “Andrea, ya no puede ser”. A més, en cap moment oblidava tots els músics que l’acompanyaven darrere seu, que feien encara més única la festa.

El concert avançava massa ràpid, ningú volia que s’apagués la tendresa i la diversió que van emplenar les més de dues hores de concert, de La Festa Final, amb cançons de l'últim disc On seràs demà? (Blind Records, 2014) però sense oblidar el primer, Jo mai mai (Cameo Media, 2012), ni tampoc les bandes sonores de les dues pel·lícules on ha posat els seus acords. Dos concerts que deixarien imatges precioses del públic il·luminant amb el mòbils la platea emulant els típics encenedors d’abans, la proposta de matrimoni de l’Hèctor a la Natàlia, que de ben segur que no oblidaran aquesta nit, o la Sandra, que va pujar a l’escenari a donar les gràcies al seu marit per haver-la ajudat a superar un greu accident que va tenir. A la cinquena fila, es veia com a tres dones se’ls escapaven llàgrimes d’emoció. A la llotja 6, una parella s’abraçava a cada cançó, fent-les seves, només seves. Cadascú guardarà els seus moments únics i de ben segur que, tal com se li reflectia als ulls, en Joan Dausà, també.