Lax'n'Busto

“Amb un  parell de collons, tornarema tocar 'Les nits del Liceu' al Palau de la Música!”, va cridar Jesús Rovira, baixista de Lax’n’Busto. L’actuació ja havia acabat, però va decidir improvisar una reunió amb el grup per repetir un dels temes del repertori abans de tancar un concert històric: la nit en què van fer tremolar i posar dempeus el Palau de la Música per primera vegada.

Per un esdeveniment de tanta rellevància en un escenari tan magnànim, els del Vendrell van optar per retrobar-se amb el compositor i director Joan Albert Amargós i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i recuperar els arranjaments del disc Simfònic (RGB Suports, 2010). La nit va començar amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà interpretant els primers acords de "Que boig el món" per donar pas a l’escenari a Jimmy Piñol, Pemi Rovirosa, Cristian G. Montenegro, Jesús Rovira, Eduard Font i Salva Racero, que es va fondre en una càlida abraçada amb Joan Albert Amargós.

El públic, molt familiar i tímid, acompanyava picant de mans "No vaig triar", "Júlia" i "No és massa tard". Precisament aquesta cançó “va ser la primera que em van ensenyar els Lax”, va confessar Salva Racero just abans que d’entre el pati de butaques sortís un crit de “Guapo!”, una floreta que també li van proferir a Pemi Rovirosa quan va presentar "No sé pas com".

El mateix Pemi Rovirosa, impressionat i sense paraules, va tornar a agafar el micròfon per dirigir-se als assistents abans de "Temps al temps". El guitarrista va rememorar que Lax’n’Busto és a punt de fer trenta anys, tot i que no ho celebraran, sinó que s’allunyaran una temporada dels escenaris quan acabin la gira a l’octubre per preparar un nou disc. El del Vendrell també va aprofitar per tenir un record per a un altre vendrellenc il·lustre: Pau Casals, que el 29 de desembre hauria fet cent trenta-nou anys.

A banda dels records, també hi va haver temps per a la intimitat. Primer va ser l’Orquestra de Cambra de l’Empordà la que va deixar els Lax’n’Busto sols a l’escenari per interpretar "No has marxat". Acte seguit, la banda, excepte Salva Racero i Cristian G. Montenegro, van marxar i van donar pas als instruments de corda de l’orquestra per tocar "Fum". Finalment, Salva Racero va deixar el seu lloc a Pemi Rovirosa per, juntament amb Montengero, embaladir tothom amb "Meditacions guitarrístiques".

L’humor també va fer acte de presència quan Salva Racero va demanar que s’apaguessin tots els llums del Palau i Pemi Rovirosa, entre rialles, li va etzibar: “Home, si ens podem veure nalltros millor, que tan bons no som”. Amb la primera ocasió que va sonar "Les nits del Liceu" al Palau de la Música, el públic va deixar enrere la timidesa i formalitat inicial per acompanyar vocalment Salva Racero. Els més atrevits, fins i tot, van començar a aixecar-se  dels seus seients per fer-li la competència ballant al cantant dels Lax.

La recta final del concert, la va encetar "Tornarem", l’única cançó de la banda del Baix Penedès que ja havia sonat entre les parets del Palau de la Música quan l’any 2012 l’Orfeó Català la va interpretar, juntament amb Virgínia Martínez i Salva Racero, per cloure el concert de Sant Esteve. Un “oh” del públic va ressonar a la Sala de Concerts en sentir les primeres notes de "La meva terra és el mar". Era un dels moments més esperats de la nit i tothom, fins i tot una família de francesos que assistia al concert, va cantar-la a ple pulmó, amb especial èmfasi al moment en què la cançó exclama “Lliure!”.

L’última cançó del repertori, "Nen surt al carrer", va anar precedida de càntics de “No n’hi ha prou” per part del públic, que van repetir un cop finalitzat el tema quan els Lax abandonaven l’escenari. Per aclamació popular, els membres de Lax’n’Busto tornaven a l’escenari per iniciar els bisos amb "Començar", que també es va guanyar un sonor “oh” dels assistents, que taral·lejaven la cançó. Un com finalitzada, Salva Racero va agrair la col·laboració de Joan Albert Amargós i de cada un dels membres de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà que els va acompanyar.

El cantant dels Lax també tenia un últim missatge pel públic: “Aixequeu-vos tots. Canteu i balleu amb nosaltres.” Obedients, els assistents es van posar dempeus i tots alhora van començar a cantar i ballar al ritme de" Llença’t", fent que aquell instant fos únic i que ningú volgués pensar en el que arribaria l’endemà.