La clau de girar el taller
Adrià Puntí és un geni lliure i així ho plasma a La clau de girar el taller (Satèlite K, 2015), el seu esperadíssim disc de retorn. Llibertat en majúscules. Llibertat que queda plasmada en la música però, sobretot, en les lletres. Puntí juga amb les paraules per formar unes cançons de vegades difícils de desxifrar però que atrapen a l’oient des de la primera escolta. El senzill que dóna nom al disc ja és tota una declaració d’aquesta voluntat críptica que tantes vegades acompanya al de Salt. Els jocs de paraules també l’acompanyen i el mostren alliberat de convencionalismes. “Sisos mal comptats. Nou per sis igual bufa el gregal” canta a "La prova del nou". Pura essència puntiniana.
Ja ho podem dir ben alt. Adrià Puntí li ha donat el tomb al desastre. Portava anys lluny del seu nivell, però fa un temps que es va proposar recuperar la millor versió d’ell mateix. Des de llavors l’havia mostrat en directe, però ara ho fa amb un nou treball majúscul. No és casual que figuri a totes les llistes dels millors àlbums de l’any. Les guitarres, el piano majestuós que quan pren protagonisme et fa deixar qualsevol cosa que estiguis fent per restar immòbil escoltant-lo, el saxo que l’acompanya en cançons com “Tarda d’agost”, l’harmònica imponent que es deixa veure, per exemple, a “L’amor i l’humor”... Tot hi és en la seva justa mesura. Res hi sobra, res hi falta.
Els seguidors més fidels hi reconeixeran algunes cançons. Totes són inèdites, però moltes d’elles havien sonat ja al llarg dels últims concerts del cantant, però l’anòmal silenci discogràfic de més de 10 anys no havia permès tenir-les editades.
I una perla: “El boig del telèfon roig”. Un regal a tots aquells gironins que recordin aquest il·lustre personatge de la ciutat. Aquell “boig” que anys enrere, abans de l’expansió del telèfon mòbil, corria amunt i avall amb un telèfon vermell a la mà. Ara ja no el porta (a diferència de la resta de gent), però segueix passejant per Girona i ja ha quedat a la memòria dels seus habitants. També a la memòria del cantant.
