La Rambla
A la ciutat comtal hi ha molts llocs per a visitar i passar les nits d'estiu, però si vas a la Rambla viuràs experiències úniques. Li demanaràs al teu acompanyant que et pessigui quan vegis a un mico ballant a la punta d'un pal i senyores amb paraigües que et diran: “Hola, què tal?”. De totes maneres tu seguiràs insistint de seguir observant la fauna nocturna. No t'espantis si et trobes a l'home que resa a un déu superior amb dues espelmes i un nas de cartró. Fes bona cara quan passin dos policies passejant-se a cavall, et costarà de creure, però els cavalls et semblaran de goma i els genets de metall.
Si alces la mirada veuràs a una dona grassa a una tronada pensió que es pentina amb un raspall i porta una perruca que li cau fent el porró. I et comentarà que encara s'en recorda dels tramvies a cavall. A altes hores de la matinada no t'estranyi veure un arbre tort amb llumets de colors i un colom solitari barallant-se amb un anís. Li diràs al teu company que hi ha dies deliciosos que ve de gust recordar i que demà voldràs tornar i anar a fer un vas de Pastís.
Però segurament tindràs el cap massa espès per escriure una postal i explicar-li a aquella persona tot el que has vist i fet, i sobretot dir-li que hi has anat d'estranquis que no ho digui a ningú i que el lloc d'aquesta terra et recorda a ell o ella. Al final acabes acceptant que el que passa a la Rambla es queda a la Rambla. Costa molt de narrar per molts xaropets de colors que hagis begut i rams de flors que hagis regalat. Qui sap si la nit acabarà vestits amb gorros de paper i la cara pintada de rosa i parlant amb estranger. Per saber-ho, només tens una opció, anar-hi. Per sort la nit es llarga, i la rambla també.
