Les descobertes de la temporada

Repassem els grups revelació de la temporada
Pau Planas

No podíem acabar l'estiu sense repassar les millors descobertes que ens havia deixat la temporada. Per això, abans de tornar a la normalitat, ens hem proposat aprofitar l'últim número estival per recordar els grups que, al llarg d'aquesta última temporada, s'han començat a fer un lloc entre el sector musical del país.


Est Oest

Després de guanyar el Sona 9, els vigatans Est Oest han viscut un any immillorable. El començaven amb la confiança d'haver tocat en alguns dels festivals de més renom del país i, a la primavera, anaven un pas més enllà amb la publicació del seu primer treball: Fortuna (LAV Records, 2016).


L'Artista Convidat

Nascuts a principis de 2012, L'Artista Convidat han fet enguany un important pas endavant amb la gravació del que serà el seu primer treball discogràfic, que parteix del folk anglosaxó: "Agafem el folk anglès però el cantem en català, adaptant-lo a la nostra forma de veure’l" expliquen.


JoKB

JoKB (pronunciïs jokabé) és joventut però experiència. Un any després de la publicació del seu disc de debut, Camaleònic (Autoeditat, 2015), aquests set joves d'Igualada han fet un nou pas endavant, apostant per un canvi d'imatge i consolidant un directe festiu i carregat de l'optimisme que sempre els ha caracteritzat.


Lad Cúig

Amb la publicació de Poemes de destrucció (Autoeditat, 2016), Lad Cuig han evolucionat cap a una sonoritat amb "més tralla, molta més canya i més ritme". Partint del folk celta han teixit unes cançons molt influenciades pel punk i el rock i carregades de compromís social.


Guillem Ramisa

Entre la poesia i la cançó neix la proposta de Guillem Ramisa. Unes cançons senzilles, però no per això buides; melòdiques i plenes de llum; tranquil·les i nostàlgiques, però no per això tristes. Una proposta que germinava amb Aquest sol hi és per tots (Autoeditat, 2015) un disc que, des de l'octubre, ha presentat arreu del país.


Pearson

De les cançons que els germans Nalváiz, en Marc i l’Ivan, tenien apuntades en una llibreta, neix fa un parell d'anys la proposta de Pearson, que, l'any passat es donava a conèixer definitivament amb el seu primer disc, de títol homònim. Enguany, a més, la banda ha decidit anar més enllà de la música per donar forma al cicle "Els músics no mengen", una sèrie de concerts solidaris en benefici del Banc dels Aliments on han sumat grups com Glaucs, Anna Roig, Judith Nedderman, 9Son, Cesk Freixas o Enric Verdeguer.


Trau

El rock i la psicodèlia són els dos elements que millor defineixen Trau. Després de guanyar el Sona 9, els de Sant Boi del Llobregat publicaven al novembre Déu vos guard (Discmedi, 2015), un disc que els ha portat un any carregat de concerts amb parades en festivals de primera línia.


Pol Cruells

Després d'una llarga carrera com a baixista de diferents bandes (entre les quals Els Amics de les Arts), l'any 2011 Pol Cruells decideix impulsar també el seu projecte en solitari, composant i cantant les seves pròpies cançons. Des de llavors no ha fet pas poca feina: quatre discos en cinc anys. L’últim el publicava el passat mes de desembre i portava per títol Astronauta de terrat (Microscopi, 2015).


Pantaleó

Des del seu pas pel Sona 9, Pantaleó no han parat de créixer. Els terrassencs ja van començar a donar mostres de qualitat amb l'EP Moustaki (Música Global, 2015), però ha estat amb Reina Victòria (Música Global, 2015) quan han marcat un punt d'inflexió. Des de la passada tardor el grup no ha parat i ha fat parada en festivals d'arreu del país.


Frank Montasell

Amb Mai és massa (Discmedi, 2016) Frank Montasell donava el tret de sortida a la seva carrera en solitari. Després de participar en projectes com Marina BBface & The Beatroots, Sol Lagarto o Llúmia el músic ha propulsat enguany la seva faceta més personal amb el pop, el rock, el funk i el soul com a elements bàsics.


Power Burkas

A mig camí entre l’absurditat i la genialitat i "entre pedals de distorsió i cervesa", neixen els Power Burkas, hereus de l’Osona més metropolitana. Enguany la banda ha publicat el seu disc de debut, Llarga vida al tarannà (Famèlic i BCore, 2016), un treball que surt de les entranyes i que els ha valgut per fer-se un espai en festivals com el Primavera Sound.

La Barraca

Després de començar a temptejar el terreny amb una primera maqueta, La Barraca han anat enguany un pas més enllà amb la publicació de l'EP Mig món plora i l’altre calla (Autoeditat, 2016), on consoliden la mescla d'estils que tenen per bandera.


La Folie

La Folie és una escala evolutiva. Un projecte en constant desenvolupament que creix a un ritme frenètic des del seu inici i que, enguany, ha culminat amb la publicació de Traficants de somnis (Petits Miracles, 2016), un disc on la banda aconsegueix mostrar tot el seu univers a cavall entre el pop i la poesia.


Mai Mai

L'escena rockera cada vegada té més pes al País Valencià. Mai Mai en són un dels últims exponents. Enguany la banda han emprès un nou camí, passant del quartet al trio i han decidit mostrar la nova sonoritat amb Mil pulmons (Autoeditat, 2016), un EP que serveix per donar el tret de sortida a una nova etapa.  


Ovella Xao

Els sabadellencs Ovella Xao són, sens dubte, una de les revelacions musicals de la temporada. Fa un parell d'anys van temptejar el terreny amb Trempera matinera (Autoeditat, 2014), però enguany han aconseguit trobar la línia a seguir amb #Pastureig (Autoeditat, 2016) un disc on compten amb les col·laboracions de Bonobos, Doctor Prats i Animal.


Vianda

Fidels a l'espontaneïtat que els caracteritza, els empordanesos Vianda han fet enguany un important salt endavant amb la publicació del seu primer disc, Res és com era (Autoeditat, 2016), que arriba després de pràcticament tres anys corrent pels escenaris i els permet donar el tret de sortida de forma oficial a la seva trajectòria.


SoMMeliers

Amb només un any de vida, SoMMeliers estan trepitjant amb força en el panorama musical català. La seva mescla de música clàssica i jazz amb pinzellades pop les ha convertit en una proposta única. Quinze d'abril (Temps Record, 2015) és la seva carta de presentació.


Seis Pájaros de un Tiro

A cavall de la línia de Ferrocarril que uneix Barcelona amb El Vallès neix ara fa més de vuit anys Seis Pájaros de un Tiro, una proposta que uneix el pop amb el jazz. El passat gener, el grup es reinventava amb Amb cara i ulls (Discmedi, 2016), un disc amb què es passaven al català i decidien posar la música al servei de la lletra.


Roigé

Després de molts anys lligat a la música, Roger Canals ha estrenat enguany la seva faceta de cantautor amb Paracaigudes (RHRN, 2016). "Després de diferents projectes, tenia ganes de centrar-me més en mi, de pensar en mi i explicar el meu món interior", explica l'artista.


The Anti-Patiks

Energia, agressivitat i crítica són alguns dels trets característics de The Anti-Patiks, que enguany han revolucionat el sector amb l'EP Només el punk-rock em fa feliç (Propaganda pel fet, 2016). Amb un posat provocador, els Terrassencs no dubten en declarar-se "en guerra" amb tots els grups incapaços de definir-se en un estil concret i reivindiquen el punk-rock fins les últimes conseqüències.