SoMMeliers

El virtuosisme embotellat en la diversitat
Sergi Ruiz

“SoMMeliers: f.pl. Grup musical que apropa la música clàssica al públic i la marida amb altres estils, aconseguint una melodia única i meravellosa que fa les delícies d’aquells qui la degusten.”


Aquesta podria ser l’accepció que sortiria en un diccionari de la música sobre la formació integrada per Rocio Seligrat, Maria Tió, Teresa Noguerón, Laia Reverté i Marta Puig. Bé, per elles i per una veu, un violí, un clarinet, un violoncel i un piano.

Maridarien bé amb la pintura, la dansa, el cinema i els museus i a tall d’anècdota expliquen que molta gent els ha preguntat si són sommeliers de veritat, però entre riures reconeixen que no en saben gaire de vins, tot i que n'estan aprenent ràpid “perquè entre els concerts en caves o vinyes i les entrevistes, ens han posat moltes proves de tastar vins”.

Amb només un any de vida, les SoMMeliers estan trepitjant amb força en el panorama musical català. “Ha estat un any molt intens per natros. Hem hagut de fer molta feina, picar molta pedra i espavilar-nos molt. Però estem molt contentes perquè veiem que el treball està tenint la seva recompensa i que al final arriba tot”, explica la Teresa. De fet, no només s’encarreguen de fer de sommeliers de la bona música, sinó que també són les seves pròpies comptables, community managers i encarregades de marketing, entre altres tasques.

Tota aquesta feina els ha servit, entre altres coses, per macerar el seu primer disc format per temes propis com “T’he trobat” o “Lux” i versions com “My way” de Frank Sinatra o “Quando me’n vo” de l’òpera La Bohème de Puccini i que porta per nom Quinze d’abril (Temps Record, 2015), fent referència al dia que van decidir tirar endavant el projecte.

Però la idea de crear el grup havia nascut mesos abans, concretament quan la Teresa, la Maria i la Laia van tocar durant tres mesos en un musical i “volíem de seguir tocant juntes. També ens apetia incorporar una cantant i fer una cosa més moderna, per sortir de la nostra bombolla de música clàssica. I quan va entrar la Rocio...”, deixa a l’aire la Laia mentre la Teresa completa la frase “...Ja vam començar a fer coses de jazz, òpera o més pop. Ara fins i tot ens hem atrevit amb flamenc!”.

 


Emoció per a tots els paladars

Aquesta barreja d’estils és el que fa de les SoMMeliers un grup diferent, innovador i atractiu i s’ha acabat convertint en la clau de l’èxit ja que, com explica la Teresa, “el nostre secret és que juguem i aprenem de diferents estils, diferents maneres de tocar i a la llarga créixer com a músic professional. Al final quan més claus tens més portes pots obrir”.

Tot i això, la mescla també els comporta que hi hagi festivals que no vulguin arriscar-se a programar-les pel fet de no estar ubicades en un únic estil o que el públic tingui certs prejudicis abans d’escoltar-les per primer cop. Un cop superades les reticències inicials, aquells qui han optat per degustar les seves melodies i cançons “es queden molt sorpresos”, comenta la Laia, “mentre estàs tocant veus que a la gent li cau la llagrimeta o, per exemple l’altre dia, una senyora li ensenyava el braç a la persona que tenia al seu costat volent dir ‘mira, tinc la pell de gallina’. Veus aquestes coses quan estàs tocant i és curiós i bonic”.

“També fa goig perquè arribem a una franja d’edat molt àmplia. Et pots trobar amb un públic de trenta-cinc anys en amunt que els hi encanta, però llavors et trobes que hi ha nens de deu o onze anysa qui també els agrades. Per exemple, jo sé de nens de Sant Carles de la Ràpita que els fan portar CDs a l’escola de la cançó que més els agrada i porten SoMMeliers!”, comenta la Teresa. “A mi també m’ha passat”, diu la Rocio, “hi ha nenes del cor que porto que em diuen que “la meva cançó preferida és ‘T’he trobat’”.

Fent memòria, un dels concerts que més ha marcat a les SoMMeliers és el que van realitzar el 9 de gener del 2016. Va ser a la Sala Luz de Gas en la presentació oficial de Quinze d’abril. I va ser la nit en què van rebre tot l’afecte de la gent que confia en elles. Familiars, amics, gent que va ajudar a finançar el disc a través de Verkami i gourmets de la música es van reunir per acompanyar-les a fer un altre pas important en la seva carrera.

Encara meravellades per l’experiència a la Sala Luz de Gas, si haguessin de triar un altre lloc on tocar “a la Rocio crec que li agradaria tocar al Palau de la Música”, diu la Teresa mentre a la Rocio se li dibuixa un somriure abans de deixar anar un “Sí! M’encantaria!”. “Al Palau Sant Jordi seria brutal!”, somia la Laia entre riures.

A la Rocio li agradaria versionar algun tema de Queen, a la Laia alguna cançó de Aerosmith o Metallica i a la Teresa alguna dels Beatles o d’en Lluís Llach o d’en Joan Manuel Serrat. Admeten que són cinc noies molt diferents, però la complicitat entre elles és més que evident. “Sempre ho diem: és un grup que és com una relació de parella: hi ha moments de tot, però prima el voler seguir endavant”, explica la Rocio. “Intentem aportar tot el que tenim de diferent per unir-ho i fer un projecte comú”, afegeix la Laia.

En el que si que coincideixen és en voler “viure del que fem, de la música i viatjar a altres països gràcies a SoMMeliers”.

 


El regust solidari

Una altra de les característiques que, a part de la seva música, defineix i diferencia les SoMMeliers de la resta és el seu caràcter. Alegres, sempre amb un somriure als llavis, atrevides i, sobretot, decidides i compromeses des del primer moment a intentar, a través de la seva música, posar el seu granet de sorra per canviar una mica el món.

En la vessant més didàctica, “ens agradaria que a través del que fem”, comenta la Rocio, “la gent vegi alguna cosa diferent al que està acostumada i que arrel d’escoltar-nos li entri la curiositat, investigui i s’acabi interessant per la clàssica o per l’òpera o pel jazz. Tot està inventat, però crec que amb el que fem podem obrir portes a què altres persones descobreixin altres estils de música que mai s’havien plantejat escoltar”.

A més d’aquest ànim divulgador, també tenen una faceta humanitària i benèfica. Tot va començar entre el musical on va sorgir el grup i la incorporació de la Rocio, concretament quan la formació va enregistrar el videoclip “Non-Non de Nadal”, que van destinar a finalitats benèfiques. “Estàvem amb una altra cantant, la Judit Tobella”, rememora la Laia, “i vam contactar amb el compositor Josep Ollé, perquè ens ajudés a compondre una nadala amb un text de la Joana Raspall. No volíem que fos només fer una cançó i un videoclip i ja està, així que vam decidir contactar amb l’Associació Catalana de Fibrosis Quística i vam fer el vídeo només per a ells, perquè la gent aportés diners a la seva causa”.

Després de col·laborar amb l’Associació Catalana de Fibrosis Quística també van treballar amb Down Catalunya i “vam fer un concert per recaptar fons per a Petits Somriures, del Foment Martinenc, que és una associació que ajuda als nens i a les famílies sense recursos a poder comprar coses, com llibres o ulleres; petites coses que per a ells són molt”, explica la Rocio.

“Si amb la nostra música podem ajudar a la gent, per què no fer-ho? Ajudar als demés sempre està bé i és molt agraït”, acaba reflexionant la Teresa.

Fitxa tècnica

Components:

  • Rocio Seligrat (veu)
  • Maria Tió (Violí)
  • Teresa Noguerón (Clarinet)
  • Laia Reverté (Violoncel)
  • Marta Puig (Piano)


Any de creació:

2015


Lloc d’origen:

Barcelona


Autodefinició de l'estil:

Maridem jazz i clàssica amb pinzellades de l'univers pop


Xarxes:

Web

Facebook

Twitter

Instagram


On poder escoltar la seva música?

Youtube

Soundcloud

Itunes


Propers concerts:

03/06 Fira Temps de Vi, Vilanova i la Geltrú.

04/06 Festival Suculent's, Gràcia (Barcelona)

10/06 Festival Vinya&Art, Caves Elyssia (Sant Cugat Sesgarrigues) + Andrea Motis i Joan Chamorro

11/06 Sussi Sweet Dress, Barcelona.