El moment de consolidar-se

Aquesta temporada ens ha portat la consolidació d'un bon grapat de grups que han demostrat estar en el seu millor moment. Propostes que han arribat a més públic que mai, que han assolit el seu millor nivell musical o que han aconseguit créixer fins a límits mai assolits abans. En l'últim especial d'aquest estiu, les repassem.

Inspira

La passada tardor, Inspira tornaven després d'un temps d'aturada amb Greta (Bankrobber, 2015). El grup s'ha convertit en un dels referents indiscutibles de l'escena alternativa barcelonina i, amb el nou treball, caminaven cap a un "so més brillant, amb unes estructures més concretes, més de cançó pop". I és que, poc després de publicar-lo, el grup deixava clar que: "Els compassos més complexos que havíem fet abans tenien un sentit oníric i somiador, però ara és una altra cosa. Toquem més de peus a terra per fer una cosa més accessible".

Obeses

Aquesta ha estat la temporada d'Obeses. Guanyadors del Disc Català de l'any per Monstres i princeses (Música Global, 2015) i del Premi Enderrock de la crítica a Millor Artista de l'any, els osonencs han demostrat no tenir sostre. A principis d'any, el grup reconeixia que l'univers Obeses "necessita un període de comprensió i ara, finalment, ha arribat aquest període i s'ha entès què estàvem dient, què estàvem proposant i què oferim al públic que vol gaudir-ne". A més, també reflexionaven sobre els seus directes -"Quan la gent té la possibilitat d'escoltar i viure l'experiència Obeses en directe, en certa manera, la seva percepció del que és la música en directe canvia notablement" dèien- i ens desvetllaven alguns secrets sobre les composicions: "Obeses imagina peces que no estem capacitats tècnicament per interpretar. Hem de fer un esforç tècnic i millorar com a instrumentistes per tal de poder-les interpretar i enregistrar".

Nyandú

Després de la publicació de BUM! (Música Global, 2015), Nyandú no han parat de créixer. El grup ha consolidat la seva aposta rockera i ha trobat el seu camí. Coincidint amb el seu cinquè aniversari, el grup feia balanç de la seva trajectòria: "Amb L'origen de les absències ens vam complicar una mica una mica la vida. Vam voler fer un disc amb un plantejament complex, amb molts matisos i colors, però portar això a la pràctica tècnicament era gairebé impossible, i més sent tres. BUM!ens ha alliberat i ens ha permès anar a l'essència de trio" reconeixien. Durant aquests cinc anys, els canvis de sonoritat han estat constants, però ara, tenen clar que: "Hem trobat un moment de més tranquil·litat i on poder pensar molt més cap a on enfoquem el projecte. Segurament el que vindrà serà més una línia continuista".

Joan Colomo

Amb el seu cinquè disc, Sistema (Bcore, 2016), Joan Colomo segueix explorant la llibertat creativa que sempre l'ha acompanyat: "Amb el primer disc ja tenia la idea d'experimentar i fer el que em sortís, sense pensar en res. Potser en el disc següent o en el tercer vaig tenir algun moment d'intentar pensar què és el que li havia agradat a la gent i intentar anar per allà, però llavors t'adones que això és impossible i que a la gent li agrada o no li agrada independentment del que tu facis, per tant l'únic que et queda és fer el que et surti" explicava poc després de publicar-lo.

El Petit de Cal Eril

Després de tres anys sense publicar nou material, El Petit de Cal Eril ha tornat a la càrrega amb La força (Bankrobber, 2016), un disc carregat de missatges críptics: "És difícil trobar-li una narrativa fàcil a l'àlbum. Se'n poden treure sensacions o emocions, però entendre'l.... Ni tan sols jo entenc de què parla!" destacava el músic poc després de publicar-lo. I és que Joan Pons ha decidit deixar que les cançons flueixin sense una voluntat concreta al darrera: "Amb els altres discos pensava més en títols o conceptes que m'ajudaven a mantenir les parets del disc, per saber per on moure'm. Ara he descobert que no sé si era incorrecta, la lectura que en feia. Penso que, en realitat, les cançons ja estan barrejades dins del meu cervell i jo el que faig és obrir-los les portes. Quan la porta té un nom com Vol i dol, ja anava agafant segons aquest tema. El meu cervell ja triava. Ara, com que no tenia res, el cervell ha fet la seva pròpia composició i ha deixat sortir unes cançons que elles mateixes han trobat una lògica. De vegades em sento més com un espectador o un titella del que està succeint enlloc de ser jo qui porta la batuta.".

Xarim Aresté

Després de molts anys formant part de tota mena de projectes, Xarim Aresté ha volgut consolidar enguany la seva proposta en solitari després de l'èxit de La rosada (Bankrobber, 2015). "Jo no m'he sentit mai un guitarrista, tot i que em diguin de tocar la guitarra. El que m'ha interessat sempre ha sigut fer cançons. I sí, sembla que aquest any se m'ha reconegut una mica això, però seguirem fent de tot!" reconeixia el músic. I és que amb el seu darrer treball, el músic ha intentat anar més enllà que en propostes anteriors: "En aquest disc hi ha coses que no havia pogut fer abans perquè no en sabia prou. Hi ha un parell de cançons on dic 'mira, fins aquí no hi havíem arribat abans'".

Sense Sal

Des de la publicació d'Algun lloc al món (Autoeditat, 2015), Sense Sal han fet un salt endavant. Aquesta primavera han publicat l'EP Crida amb mi i, des de llavors, han girat per alguns dels festivals i festes majors més importants del país. "Hi ha un abans i un després del disc Algun lloc al món. Fins aleshores anàvem fent concerts de petit format i, a partir de llavors, hem tocat en escenaris de renom i en grans festivals i grans festes majors" reconeixen. El grup, a més, ja pensa en un nou treball, que entraran a gravar a la tardor i partirà del seu darrer EP: "Crida amb mi és una transició cap al que volem que sigui Sense Sal en un futur".