De llibres i cançons
Quan entro a una casa on no he estat abans, sempre tinc la mateixa mania: silenciosament, sense cap altra intenció que el deixar-me endur per la curiositat i passió que això em desperta, m’agrada buscar i observar amb atenció aquell raconet on s’amunteguen amb cura els llibres i discos. Per què m’entengueu, ras i curt, m’imagino que és, més o menys, el mateix que un ornitòleg faria quan passeja pel bosc. M’encanten les biblioteques domèstiques, aquelles que amb els anys anem construint, amb delit, cadascú a casa seva. No sé si equivocat o no, tinc la vaga sensació que m’expliquen moltes coses de la persona que minuciosament o no l’ha anat construint al llarg del temps. Fent referència a Matilda, la nena devora-llibres protagonista de la magnífica novel·la homònima de Roald Dahl -any centenari del seu naixement, per cert- podríem dir que tinc un impuls molt “matildià” o “matildenc” o “matildista” o... ja m’enteneu, coi.
A tot això se m’hi suma que fa pocs dies, per un grup de “WhatsApp” d’aquells més semblants a un galliner que a una altra cosa, una amiga va deixar anar el típic: “Ei! Estic de vacances! Recomaneu-me llibres!”. A l’instant, com per art de màgia, van ploure com si fossin gotes de tempesta de tarda, títols i autors a la pantalla del meu mòbil. Com un cicló. Vaja, que em va faltar temps per apuntar-me’n uns quants i compadir profundament la pobre amiga que havia de decidir ara amb quin d’ells es quedaria. Una decisió, tanmateix, plaent.
I ara sí, sense més preàmbuls arribem al motiu de tot plegat: Quins llibres vaig recomanar-li a la meva amiga? Apunteu, degusteu i gaudiu d’alguns dels llibres que vaig deixar caure en mig de la conversa, que tenen una relació musical més que evident i ocupen un lloc especial dins la meva biblioteca.
El primer d’ells, és l’Amor Fora de Mapa (Sembra Llibres, 2016), novel·la del sabadellenc Roc Casagran, que em va semblar una veritable obra d’orfebreria literària. Galeano deia que hi havia llibres que estan veritablement vius, que respiren i que a cau d’orella els sents aquesta màgica respiració. Llavors és quan es converteixen en perillosa i tendrament contagiosos i això, és el que em va passar a mi amb la història del Llull, poeta de conviccions fermes, i els versos amb els que el Roc acompanya les seves pàgines que podeu trobar musicats per Borja Penalba i Mireia Vives en un disc que porta el mateix nom. No deixeu de llegir-lo amb els cinc sentits. Commovedor.
El Roc Casagran, el vaig descobrir col·laborant com a rapsode en un concert del Cesk Freixas, el segon autor de la meva ruta literària d’estiu aquí presentada. El Cesk, cantautor imprescindible que fa temps que segueixo amb admiració, és un músic de puny tancat i terra amable. El seu primer llibre ja va ser un regal, Paraules per a Gaeta (Tigre de Paper, 2013), un llibre de semi-aforismes que vaig devorar literalment. Reflexions per fer una mica més bonics els dies que, enguany, han arribat en forma de poesia en el seu segon llibre Alè de Taronja Sencera (Tigre de Paper, 2016) un poemari d’innegable tendresa literària en el que hi trobareu país, amor, compromís social i lluita. Imprescindible, lúcid i clarivident. Per buscadors de belles perles.
Es fa evident, un cop llegit Alè de Taronja Sencera, que el Cesk Freixas és un enamorat del País Valencià. Sí, del mateix País Valencià que parla i viu Feliu Ventura cantautor xativí, que ens dibuixa una història magnètica com la màgica connexió que estableix entre Xile i la seva terra d’horta natal a Com un record d’infantesa (Sembra Llibres, 2015) o Xavi Sarrià, exlíder d’Obrint Pas i autor de Històries del Paradís (Bromera, 2008) i Totes les cançons parlen de tu (Sembra Llibres, 2014) dos llibres que em van atrapar de la primera a la última pàgina i que seran mel per tots els qui busquin armar-se de més motius encara per creure en la recerca d’un món una mica millor. Us recordo que ambdós autors, comparteixen espectacle musico-literari parlant dels llibres respectius i oferint una ruta musical molt personal a l’espectacle “Llibres. Batalles. Cançons”.
A tot això, espero haver-vos obert la porta a seguir estirant d’aquest fil, el que connecta la música i la literatura en català casades pels més que meravellosos autors de casa nostra. I, si ens posem a parlar de cases, si mai vinc a la vostra i em sorpreneu xafardejant en silenci els vostres llibres, evidentment no patiu, ja veieu que és quelcom que faig habitualment.
L'èxit no recau en l'estupidesa
Per Pau PlanasEntre els crítics musicals hi acostuma a haver una gran predisposició a tractar el públic d'estúpid. Com si fos una espècie de massa manipulada per les maldats de les xarxes socials, les radiofòrmules i els corrents mediàtics, incapaç de saber destriar la bona música de les propostes 'comercials i lleugeres' sense cap tipus de valor. I potser aquest pensament té un punt de realitat, però menystenir d'aquesta manera els gustos de milers de milions de persones em sembla una actitud insultant. Insultant pel públic, però, sobretot, pels grups.
Quan un grup és capaç d'arribar a milers de persones no és per casualitat. Hi ha factors que depenen de la sort. És cert. Però si una proposta musical no té nivell, ni tota la sort del món la convertirà en una proposta d'èxit. I no parlo només de nivell musical. Hi ha grups d'un nivell musical ínfim que gaudeixen d'un èxit descomunal. Ho sabem. Però és que, per sort, la música popular va més enllà d'una qüestió purament tècnica. Tenir un bon directe, saber connectar amb el públic, aportar una alternativa original o tenir facilitat a l'hora d'escriure les lletres, entre moltes altres coses, també formen part de la música. I si un grup assoleix l'èxit és perquè ha sabut treballar bé aquestes facetes. No hi ha cap grup que, sense cap qualitat, sigui capaç de triomfar. Per molt que l'ajudin. Perquè el públic no és estúpid. L'únic problema és que, la gran majoria de vegades, els factors que considera el públic per valorar un grup no són els mateixos que valora el crític de torn, que és incapaç de posar-se a la pell del seguidor d'aquella banda d'èxit i descobrir perquè li agrada.
