Recomanacions de l’equip

Rosa-Luxemburg són la llibertat personificada. Un grup que s'atreveix amb tot i sempre amb un nivell admirable. Una banda inclassificable que fa pocs mesos anunciaven, per sorpresa, la seva "desactivació". El comunicat de comiat arribava només uns mesos després de Teoria de conjunts (Zeppo Music, 2015), un disc senzillament brutal que els serveix per acomiadar-se a un nivell musical altíssim.

Són vuit, són solsonins i són més que un grup de versions. Mundo normal (Autoeditat, 2016) és el seu disc de debut i amb "És hora d'anar-hi" han entrat al podi de la cançó d'estiu de La Vanguardia. Ells són Séptimo A -curiosament, nom resultat d'assajar en un traster d'un setè pis-. Amb un directe desenfadat posen en escena els seus temes propis entrellaçats de versions de grups d'ska-rock dels 90. Bona festa assegurada!

Upupa Epops (Autoeditat, 2015) vol dir Puput en llatí i posa nom al segon disc dels manresans. Els vaig descobrir gràcies als Vespres de la UB, fa ben poquet, i presentaven el seu pop-rock característic a Barcelona. Sons més aviat místics protagonitzen el disc i amb un caràcter tranquil, relaxen en qualsevol moment!

Xarxa ha estat un dels grups que més m’ha trastocat després de mantenir una conversa amb ells sobre la seva música, i possiblement també un dels que més m’ha aportat extramusicalment, essencialment a nivell de teorització filosòfica i política, temes que dominen bé. El que pot arribar a pensar la ment de l’home quan pensa de debò és increïble, i quan això es plasma en cançons en neix la simbiosi perfecta. Lluny d’aquesta riba (Autoeditat, 2015) és aquesta simbiosi, en que aquests mallorquins van trobar l’equilibri entre una producció musical estilística i tècnica acurada i unes lletres a cavall de la poesia i la crítica social o almenys una invitació a saber què i perquè cal criticar. Després de tocar a la Telecogresca d’enguany, aquest estiu de moment tan sols els podrem veure per ses illes, però esperem veure’ls de nou aviat per terres catalanes.