Soc Autor
Des del passat mes de novembre, la Fundació SGAE, juntament amb Cases de la Música, han decidit posar en marxa les jornades Soc Autor, que aquest dissabte arribaven a Girona amb la voluntat de posar damunt la taula la importància de l'autoria i, alhora, aportar eines que ajudin aquests autors a millorar la seva tasca.
"Hi ha un gran desconeixement dins el sector de tots aquests temes de què avui parlarem, fins i tot per part d'artistes amb llargues experiències al darrere", explicava Jordi Planagumà, moderador de l'acte, només començar. És per això que aquestes jornades volen aportar una dosi de llum en una temàtica complexa i, molt sovint, oblidada. Una llum en forma de consells i d'explicacions que, d'entrada, permetien elaborar una espècie de 'diccionari del músic'. O, el que és el mateix, ajudar a distingir entre tots aquells conceptes bàsics lligats a l'autoria i al copyright per tal d'aclarir els drets dels autors sobre les seves obres.
Les jornades, però, volien ser actes oberts, que abordessin tots els dubtes i problemàtiques que poden sorgir als compositors, sobretot en els primers moments de les seves carreres. La relació amb les discogràfiques i les empreses editores i l'autoria en el món digital eren dos dels pilars bàsics de la primera taula rodona, que comptava amb Agnela Domínguez (SGAE), Marçal Lladó (Bankrobber) i Xavi Vilar (RGB Suports). Ben aviat, prenien també el relleu Santi Longarón i Marc Soto, compositors de La Sra. Tomasa, que s'encarregaven de mostrar la faceta més tecnològica de la composició.
Ja a la tarda, era el torn d'un dels actes més esperats, amb la presència de Josep Thió (Sopa de Cabra) i Jaume Pla (Mazoni), que intercanviaven visions, opinions i consells sobre l'ofici de compondre cançons. Ens desvetllaven els seus processos i les seves manies a l'hora de fer els temes i revelaven alguns secrets als assistents. "Al principi treballava sempre la música i, llavors, hi afegia la lletra, però amb els anys he començat a girar-ho, en alguns casos" explicava Mazoni, que exemplificava la importància de l'ordre entre aquestes dues facetes a partir d'alguns clàssics dels Beatles.
Thió, en canvi, aportava la visió de compositor únicament musical i, ben aviat, començava a deixar anar curiositats. "Quan tenia cap a 17 anys, vaig fer una sèrie de cançons en què deia: 'Vaig a fer una cançó com Bob Dylan'. I, així, amb diversos artistes. En el cas de "L'Empordà", volia fer una cançó com Bruce Springsteen" reconeixia quan li preguntaven com s'havia inspirat per fer la mítica peça de Sopa de Cabra. Els assistents els assetjaven a preguntes i els dos músics no s'amagaven davant cap consulta, disposats a disseccionar el seu procés compositiu fins al mínim detall amb l'objectiu d'inspirar els artistes més emergents.
