Lliure o descansar
Guitarra i veu(s): Jo Jet i Maria Ribot necessiten ben poc per crear el seu món de cordes rascades que enllacen poemes naturals. Món que canvia de tonalitats en el seu darrer treball Lliure o descansar (Autoeditat, 2016), endinsant-se en la bellesa de la foscor i de la part més aviat nocturna, incerta i reflexiva de la vida.
Els bagencs havien deixat el llistó molt alt, el primer treball del duet, Viatges i flors (Autoeditat, 2014), ja mostrava una solidesa sonora admirable i plena de llum. Ara no només deixen clar que la seva presentació no va ser sols un miratge, sinó que són molts més els paisatges que poden crear. Amb un llenguatge planer, proper i de to poètic, naveguen per entorns plens de boscos, heures, núvols i pit-rojos, que ens canten a cau d’orella encenent tot allò sensorial. Sensacions i sentits que exploren amb un ús acurat de les paraules i delicadesa en els sons, que en aquest treball han enregistrat tenint en compte la naturalitat de fer música en l’aquí i l’ara, conservant un so espontani i franc, en un espai singular com a estudi com és el centre artístic Konvent de Cal Rosal.
Després de ‘Silenci tens’ que trepitja la quietud, ‘Saber i no entendre’ colpeix amb força reflectint incerteses i angoixes del present i de la vida cantades amb veus entrellaçades al caliu encisador de la suau instrumentació. ‘Ara és demà’, obra de Miquel Martí i Pol fet cançó desfà la suavitat sonora amb un crescendo envoltat de percussions enmig de la càlida suavitat que pinta el treball fins arribar al punt d’inflexió que suposa ‘Blau’; la lletra de Maria Ribot sacseja amb crues confessions tintades del color blau intens que brolla del treball i de les reflexions dels músics. Lliure o descansar? Acceptar el camí que se’ns proposa o construir-nos-en un de propi?
