De Tu a Tu

Fins ara tot sembla que estigui transcendint segons el previst des que la formació anunciava la seva intenció d’editar un disc amb temes propis utilitzant l’aventura del Verkami, doncs el seu propòsit era poder fer el concert de presentació per aquestes dates. No ha estat Barcelona, però si Terrassa, ciutat amb la qual, tot i que es defineixen que són d’arreu, existeix una gran connexió.

El concert presentació de Moments (Microescopi, 2016) començava 15 minuts després de l’hora anunciada desitjant que el caliu de la gent omplís tots els seients disposats a la sala i que finalment aconsegueixen.

La veu d’en Gerard Espanyol, una de les veus i guitarra de la formació, iniciava l’esperada jornada amb “Ara”, una cançó amb una agradable intro un tant eclèctica i dotada d’un marcat ritme contagiós de reggae. Continuen amb “Prioritats” i la participació d’en Pere Traserra (Un tal Pere) amb “Recordes”, una cançó amb pronunciats tons de guitarra i on la veu d’en Joan Giralt, erigida enmig de l’escenari, deixa clar el seu potencial.

“La bruixa”, tema no inclòs en el disc, ens transporta als inicis de la banda i és que la seva seguretat damunt l’escenari i la sonoritat dels cinc components, tot i declarar el seu nerviosisme, demostren estar ja consolidats. Els teclats d’en Pau Oliva i una col·laboració en la  percussió posen ritme a “Vull estar amb tu”, una preciosa cançó melòdica en la què es troba a faltar l’ambient que crea el violí en el disc. Continuen amb “Silenci” i aprofiten un instant per afinar bé les guitarres.

Segueixen amb dos temes més no inclosos en el disc separats per un petit esqueix teatral d’un nen amb el reclam del pare per anar a dormir i l’acompanyament dels teclats que els permet abandonar l’escenari momentàniament per retornar-hi alineats i cantar a quatre veus sense instruments “Caure”. Sorprèn la posada en escena i les veus de l’Oriol Piqué i en Jordi Fàbregas, baix i bateria de la formació, finalment molt aclamades pel públic.

Amb un parell de tocs de baquetes, les veus tranquil·les retornen a l’estil més pop-rock donant pas a “Quan toques el fons” on el joc de veus d’en Gerard i en Joan, juntament amb la participació del públic, aconsegueix embogir la sala.

El públic continua ansiós de descobrir nous moments i la banda aprofita per presentar en directe el primer single del disc: “La Cita”, cançó d’estil surfing que ja disposa d’un videoclip recentment gravat a Terrassa i emès per Internet.

Cançons com “Germà gran”, la coneguda “Jo vull decidir” i “Viatge a un desert” culminen amb ”1 D’agost”, primera cançó del disc, de to agradable, divertida i familiar de la que esperen poder emetre el segon videoclip; i si ens posem a fer pronòstics, potser pugui convertir-se en cançó de l’estiu 2017.  

Anuncien que queda poc per acabar però encara els hi queda corda per donar ritme al menys mogut de la sala a través de “Covards”, cançó que defineixen d’estil funky cubà, i acabant amb dues peces considerades també claus en aquest disc, “Un petó” al més pur estil balada rock dels 80 que compta amb la col·laboració de l’actriu i cantant Mariona Ginès i l’animada “Segueix endavant”. Després de diversos agraïments, abandonen l’escenari, però l’aclamació del públic serveix per interpretar una darrera cançó no programada en el setlist de la nit que sí ha tingut cabuda en els 68 concerts que la banda porta de rodatge. L’encarregada de posar fi a la nit, després de gairebé dues hores de concert, és “Hurt” una versió adaptada de Johnny Cash on cadascun dels membres extreu el millor de si mateix per poder fer-la rodar arreu.