Strombers

Cremant Cambrils
Laura Rodríguez

Olor de festa major i de comiat d’estiu. Olor de pólvora i de ganes de cremar-ho tot per celebrar els 25 anys de la Nit del Foc de Cambrils. Els Strombers saben que és una ocasió especial, per això, abans de començar el concert, s’abracen en rotllana i criden una mena de mantra tribal. Tot a punt per cremar l’escenari.  

La gent s’apropa i el grup comença a moure’s. Primers avisos pirotècnics per anunciar que serà una nit intensa amb “Bailando ska la panza se te va” i una versió molt personal del “Gracias a la vida” de Mercedes Sosa: tota una declaració d’intencions.

Amb “Tavernari” s’inicia un crescendo emocional que es va cuinant a foc viu. Els ingredients són ska, reggae, cúmbia i rumba, amanits amb bones dosis de rock’n’roll i combinats de manera lliure i sense prejudicis. “Loco, loco y orgulloso” o “perquè sou la font de les festes, les nostres veus us regalem” ressonen entre un públic entregat que canta, balla i es fa seves totes les cançons.

I arriba el plat fort: “Tocant el cel amb la mà”. El públic ho dóna tot. Focs artificials de bona comunicació, no només entre els músics, sinó amb tota la gent que omple ja el recinte i que respira festa. Grans i petits, adolescents i joves no volen perdre’s l’experiència.

L’espurna que lliga aquesta bona química, que encén aquest correfoc musical, és el saber fer de grans artistes, bones veus, provocació, contacte visual directe i ganes de passar-ho bé que traspassa l’escenari i arriba a tots els racons del concert.

I a partir d’aquí, un joc cada vegada més proper a l’èxtasi amb “El coche de Manolo” i que ens porta a una traca final on ressonen grans èxits com “Borracha”, “Mercè”, “La guitarra”  i músiques que parlen de la cultura popular, de les arrels i del que ens identifica com a poble com  “Nit de Sant Joan” i les músiques de la Patum.

“Quiero tocar la guitarra todo el día y que la gente se enamore de mi voz”. I ens enamorem. No només de la potent proposta escènica, sinó també de la passió, una mica gamberra, amb la qual viuen cada un dels seus instants. Llarga vida al foc, llarga vida als Strombers!