Aspencat

La setmana d'Aspencat començava dilluns amb un concert a Navàs. Dos dies abans havien estat a Gandia després de dos concerts seguits pel principat (Biortime i Vilafranca del Penedès). Dimecres els tocava viatge llampec a Maó i dijous ja eren a l'Acústica de Figueres. Divendres al matí ens atenien a la galeria d'art El Claustre de la capital empordanesa abans d'encarar dos concerts més: divendres a Vidreres i dissabte a Sant Celoni. I així, des de fa pràcticament un any.

Com porteu aquest ritme tan frenètic?

Kiko Tur: Ho fem amb moltíssima il·lusió i hi posem moltíssimes ganes. Dedicar-nos a la música és el nostre somni, però això no lleva que tantes parades en el calendari... Portem un tute important.

Ivan Gosp: Estem una mica cansats. Aquesta setmana és un poc dura. Ahir, per exemple, es va retardar l'avió i no vam arribar a les proves de so. En el dia a dia intentem descansar les hores que podem, que no són moltes, menjar i després ja estàs damunt de l'escenari fent les proves o tocant.

Hèctor Peropadre: Jo crec que paga la pena.

Ara farà un any que vau publicar el disc i des de llavors heu fet prop d'un centenar de concerts...

HP: I un centenar de viatges, un centenar de proves de so, un centenar de nits d'hotel... Però quan puges a l'escenari, en faries cent més.

En algun moment noteu que costa seguir aquest ritme?

KT: Al final és mentalitzar-se. Nosaltres estem mentalitzats que és així i que ha de ser així i ja no costa. Ja és un poc pilot automàtic i cada dia és un lloc nou i hi ha ímputs nous, és molt enriquidor.

Porteu ja molts anys seguits en gira, sense fer cap aturada. Hi ha pocs grups que ho puguin dir...

IG: Nosaltres intentem, sempre que és possible, no aturar la maquinària com fan molts grups. Potser ens agafem un any en què fem menys concerts durant l'estiu per preparar disc nou, però la qüestió és intentar no parar. No volem estar un any, com fan molts grups, preparant un disc nou. Creiem que en el pas d'un any a l'altre hi ha temps suficient per a treballar dur per a fer un altre disc.

"No volem estar un any, com fan molts grups, preparant un disc nou. Creiem que en el pas d'un any a l'altre hi ha temps suficient per a fer-lo"

Més enllà del cansament físic, amb aquest ritme hi ha el risc de cremar el mercat?

KT: Això és evident i per això hi ha les parades. Tot i que no hem parat un període de temps gaire llarg, sempre hi ha hagut un període d'impàs entre un disc i l'altre o entre una gira i l'altre. És sa parar i és sa anar triant geogràficament, gira a gira, on vols anar situant el grup per no cremar el públic.

S'acosta una d'aquestes parades?

KT: Ho hem de decidir encara.

HP: No serà una parada, seran més unes vacances. Un o dos mesos a l'hivern, que coincideix que no hi ha gaires concerts i que els que hi ha ja els hem fet amb aquesta gira que ha durant un any. Pararem un poc la maquinària, però tot i això pot eixir algun concert.

KT: No serà una aturada indefinida, evidentment. Però és sa parar uns mesos en engrassar la maquinària un altre cop, tornar a assajar i tornar a pujar a l'escenari amb les mateixes ganes que en aquesta gira.

Des de fora, la sensació és que sou en el vostre millor moment. Des de dins també la teniu?

IG: Jo pense que sí. Ara mateix estem en un moment molt dolç, amb molts concerts i bon públic. Anem a tots els llocs dels Països Catalans i també estem intentant sortir una mica més i estem tenint una molt bona resposta fora. Estem molt contents i volem continuar explorant nous territoris.

Amb Essència vau fer un creixement exponencial, però, dos anys després publiqueu Tot és ara i el creixement encara és més pronunciat. On és el sostre?

HP: És difícil de fer cada vegada un producte que pugi més, perquè el circuit és el que és. Hi ha festivals, festes majors i poc més. Anem a intentar tornar a pujar el llistó, però serà difícil.

"Volem continuar explorant nous territoris"

Tot és ara el comenceu amb una cançó que ja diu molt del disc. Enteneu la ràbia com una peça indestriable de la música?

KT: Aquesta cançó pretenia posar damunt la taula la ràbia i el mal gust de boca de la realitat del dia a dia. Hi ha gent que ho està passant molt malament i nosaltres sempre hem entès la música com una eina per denunciar injustícies i desigualtats. Era una manera de posar damunt la taula tot allò que ens empeny a escriure i que ens ha impulsat a fer cançons des dels nostres inicis.

És una ràbia, però, que pràcticament sempre transformeu en esperança...

KT: Sempre ho hem dit, a les cançons nostres, tot i tenir un cert desànim per culpa del dia a dia, sempre intentem que hi hagi un rerefons en què quedi reflectida una esperança i la sensació que res està perdut i tot està per fer. Crec que hi ha un equilibri.

Trobeu a faltar una mica més de ràbia entre els grups que us envolten?

KT: Cadascú és lliure de fer la música que vulga. Sí que és veritat que, sobretot els grups que venim del País Valencià, tenim un caire més combatiu. Possiblement és perquè la situació al País Valencià ha estat durant molts anys molt hostil vers nosaltres. Ja no només vers els grups que feien música combativa de contingut polític. Fer música en català al País Valencià ja era un acte revolucionari. Hem sofert molta censura i hostilitat i això ens fa tindre una idiosincràsia diferent als grups del Principat, on, en certa manera, hi ha hagut una trajectòria esglaonada, on les institucions han donat bastant suport als grups, on hi ha patrocinadors, on hi ha una indústria més o menys vestida des de la base amb uns fonaments sòlids... Els tempos són bastants distints i d'allí ve el caire més polític i combatiu dels grups valencians.

En els últims anys diuen que aquí al Principat s'ha creat una espècie de "valencianitis" que ha substituït la "basquitis" dels anys 90. Ho noteu?

KT: Nosaltres encantadíssims que hi haja "valencianitis".

HP: No crec que sigui una cosa d'aquí. Vas a Galícia i sempre hi ha dos valencians, vas al Viña Rock i crec que érem cinc o sis grups que canten en català. Més La Raiz. Estem intentant que sigui una cosa estatal.

KT: Hi ha un auge molt gran de grups valencians que ha pegat un cop damunt la taula no només als Països Catalans sinó també a l'àmbit estatal. Els festivals ho han vist, veuen que els grups valencians atrauen molt de públic.

IG: És una moguda. És com la movida madrileña. Encara no ens han etiquetat, però imagine que algú ho farà.

En els últims anys heu fet un disc cada dos anys, ja hi ha idees?

KT: Estem plantejant i estem parlant de coses, però no hi ha dates ni hi ha res. Encara farem una altra gira amb este disc. No serà tan llarga, segurament, perquè així també tindrem una mica més de temps per a pensar les coses i començar a treballar abans per al disc següent.

"Hi ha un auge molt gran de grups valencians que ha pegat un cop damunt la taula no només als Països Catalans sinó també a l'àmbit estatal"