Gertrudis

Rumba a la vora del mar
Pau Planas

Gertrudis eren els encarregats de posar punt i final al festival Rumb(A)Palamós, que durant tot el mes de juliol ha omplert la ciutat empordanesa de música. El Convent dels Agustins es convertia en l'espai ideal per acollir el concert. Penjat a sobre el port però allunyat de la zona més turística, quedava aïllat del rebombori del passeig Marítim i de la platja, però mantenia tot l'encant de la Costa Brava. El parc s'havia omplert de valent d'un públic que no semblava conèixer en detall la proposta, però que s'hi havia volgut acostar per gaudir-ne. Els més petits ballaven com mai a les primeres files, mentre que els més grans s'ho miraven asseguts a la vora de la plaça. Entremig, un públic de totes les edats es deixaven endur a ritme de la rumba que ha convertit Gertrudis en un dels grups de referència del país.

Els de la Garriga estan en un moment d'impàs, a mig camí entre la gira de celebració dels 15 anys que van iniciar l'any passat i l'elaboració del seu nou treball que ha d'arribar a la tardor, però segueixen amb ganes de concerts i no tardaven a connectar amb el públic. Ho feien, però, amb un posat tranquil, lluny de ser un concert de festa major. Semblava un concert fet a mida per les condicions de l'espai, adequat a un públic més encuriosit que entregat i amb més ganes de música que de festa.

Començant pel seu èxit per excel·lència, "La samarreta", el grup apostava per repassar algunes de les peces més emblemàtiques de la seva trajectòria  com "Ara vinc d'enlloc", "Almejilla", "Chauen, Bilbo, Barcelona" o "Bota pa la Lambón" enmig d'algunes peces menys habituals i alguns trams instrumentals que, en algun moment, arribaven a fer-se excessius. El concert es feia curt i, abans de tenir temps per assaborir-lo, ja s'havia arribat als bisos. Abans d'acabar, encara hi havia temps per tornar a entonar "La samarreta", una repetició que es podria entendre en un grup de només un disc però que en el cas d'un grup amb més de quinze anys d'experiència i una bona colla de discos publicats es fa, com a mínim, estranya.