Showarma i els Falafels i Oriol Barri

Pau Planas

Showarma i els Falafels eren els encarregats d'obrir una nova setmana de concerts a casa. El grup de la Garriga feien parada a Gelida per mostrar-hi la seva excel·lent combinació d'elements en el que seria un viatge sense aturador per les sonoritats de mig món. Cants a l'Àfrica i el Marroc es mesclaven amb sonoritats més orientals o ritmes llatins sense oblidar la rumba més genuïna. El grup liderat per l'ex-Dusmiguet Martí Vilardebo s'atreveixen a posar tots els ingredients possibles al servei d'unes cançons pensades per fer ballar, però també per ser escoltades amb atenció. I és que les lletres es converteixen en el pal de paller d'una proposta cuinada a foc lent que ara comença a sortir a la llum amb tota la seva esplendor. Tot i acabar de publicar el seu primer treball, Showarma porten més de set anys de bagatge. I això es nota en les cançons i, sobretot, en el directe. A Gelida hi arribaven amb un format intimista, però de seguida es posaven el públic a la butxaca amb un concert proper que acabaria amb públic i músics entonant "Diuen i diuen".

L'endemà era el torn d'Oriol Barri, que amb una guitarra en tenia prou per atrapar els assistents que s'havien acostat a sentir-lo a Santa Eulàlia de Ronçana. El cantant acaba d'arribar de Grècia, on ha estat fent de voluntari en un camp de refugiats, una experiència que va dotar el concert d'una gran càrrega emocional i va provocar que cançons com "Mateix planeta" prenguessin un significat molt més intens. Sense cap repertori preparat, Barri es deixava endur únicament per les emocions del moment i tant podia canviar el ritme de les cançons i cantar "Soroll" a ritme de rumba com llançar-se amb alguna versió improvisada. Enmig d'una conversa constant amb el públic, els feia partícips en tot moment  i, fins i tot, els oferia d'escollir el repertori.