Vers la llum

Pau Planas
Fa uns anys vaig conèixer Jules gràcies al disc S'ha de reiniciar (RHRN, 2013), un disc completament acústic que em va semblar excel·lent. Un parell d'anys després, però, em va arribar a les orelles Vers la llum (Petits Miracles, 2015), un treball que es convertia en l'antítesi d'aquell àlbum primerenc, talment com si d'un nou grup es tractés. Superada la sorpresa inicial, aquell nou àlbum em va agradar tant o més que el primer. El grup s'electrificava, esmolava les guitarres, potenciava la bateria i oferia unes cançons molt més contundents i crues. Un canvi tant radical com encertat cap a una sonoritat que els allunyava per complet dels seus inics però que els deixava en un moment encara més dolç.