Lluís Bòria

Podria haver triat qualsevol cançó d'aquesta fantàstica banda, ja que, amb 6 discos a les seves espatlles, tenen un bon grapat de hits per omplir llistes i més llistes. Però, aquesta cançó descriu molt bé quin és el discurs líric i musical dels Mishima. Aquest mantra "perquè demà ens pertany i demà és per tu i per mi..." que tanca aquesta peça que va de menys a més, és sublim.

Recordo molt bé el moment que va sortir aquest disc. Era l'explossió del "rock català" on gairebé totes les bandes apostaven per un so més mainstream. Un disc fosc, proper a bandes com Bauhaus, Love and Rockets o Jesus and Mary chain. Un grup que va néixer massa aviat i que ara hagués estat més valorat amb l'arribada massiva de la música underground al nostre país. Els de Banyoles eren 100% actitud i energia. Grans, molt grans.

Cançó del seu últim disc, potser, la més "animada" de les 9. Amb un riff de guitarra preciós i una lletra d'aquelles que fan caure de 4 potes dins d'un folk en majúscules i ple de matisos que vas descobrint a cada escoltar. Fa mesos que no deixa de sonar a casa o al cotxe.

Definir Sanjosex no és fàcil, les seves influències són àmplies: rock, folk i punts de música d'arrel com el flamenc. Així que no diré gaire més, escolteu-la i decidiu vosaltres. Però aquesta cançó té una de les millors lletres de la música feta casa nostra.

Propers a grups com Smoog o Two Gallants, Ran ran ran són una de les meves noves descobertes. Cançons nues i pinzellades d'electrònica per vestir un folk que beu de l'altre costat de l'Atlàntic. M'encanten.