Donallop
És la primera vegada que toquen amb banda a Barcelona i la segona que presenten en directe la seva darrera publicació, Misteris de sa vida (Mésdemil, 2017). Un disc que “han estat mimant molt abans de presentar-lo”, diu la veu femenina de Donallop. La veritat és que ningú del públic en pot tenir cap dubte. El resultat és la culminació d’allò que es fa a foc lent, sense pressions ni presses i que flueix natural.
Donallop tenen una sonoritat que transporta directament a les aigües del mediterrani d’un capvespre on la pressa no hi té lloc. Podrien ser la banda sonora dels moments relaxats d’estiu, amb el mar en calma i en bona companyia. És el cas d’”Aubons”, que amb un accent de Mallorca pur, penetra en l’espectador i grava paraules en els seus caps. “Prenc sa bellesa que queda i me desprenc de sa por / som tot tendresa i es camí és ple d’aubons”.
La Sala Moragues del Born, acostumada a acollir els concerts del Born de Cançons, lluïa un aspecte molt diferent dijous passat. Taules rodones, copes de vi i espelmes enmig de la foscor del públic feien de la sala un lloc molt més romàntic, molt més càlid, molt més calmat. Fins i tot, semblava que el vestuari de la banda –negre i amb tocs morats– anés en sincronia amb l’espai fosc i els tons del vi.
La delicadesa i la tranquil·litat són el leitmotiv de cada cançó de Donallop fins que sobtadament el ritme canvia, s’accelera i el vi estancat dins les copes es mou amb més força. Pere Bestard, la veu masculina, confessa que és difícil que grups de Mallorca toquin a Barcelona, per això estan contents de ser-hi. “Esperem tornar-vos a veure, nosaltres seguirem donant molt la tabarra per aquí”.
El concert acabava amb la impecable veu de Joana Pol fent ressonar tot el Born i amb una bateria persistent, a mans de Pedro Moyà, que accelerava cada cop més i més, i que feia embogir el públic però també la guitarra de Pere Bestard i el baix de Juanjo Montserrat. Ja no hi havia temps per a la calma. Amb aquest darrer tema anunciaven que no eren a Mallorca. Eren a Barcelona i volien impregnar-la de la seva essència més mallorquina i vital.
