System Beat

Els grans teòlegs de la comunicació de masses, al llarg de la història, han teoritzat sobre com arriben els missatges dels mitjans al seu públic i quins hi arriben més i quins menys. Alguns afirmen, i és cert, que els mitjans de masses posseeixen el poder de crear una espècie d’”agenda”: una llista dels temes sobre els quals el públic ha de parlar, pensar i opinar (o no opinar). Aquests teòlegs també s’adonen, però, de l’existència d’una sèrie de temes sobre els quals no tenen potestat pel que fa a poder fer-los arribar al públic o no. Parlem de temes que per la seva importància o pel seu interès general simplement arriben al públic automàticament. Un cas ho seria un atemptat o pensant més en positiu, una final de Champions.

Amb la música penso que sovint passa el mateix: alguns titans d’aquesta indústria, per sort o per desgràcia, a vegades tenen la potestat de fer arribar al gran públic algunes propostes musicals, deixant de banda si aquestes són o no mereixedores d’arribar a aquest gran públic. Així mateix, hi ha altres propostes que sense la necessitat de tenir el suport d'aquests -diguem-ne- ens de poder, arriben en qualsevol cas al públic. Hi arriben premiats per la seva originalitat, per la seva llum pròpia o pels seus propis mèrits musicals. Dins d’aquest darrer grup, brillant per si sol, hi trobem System Beat.

Des de Mataró, amb esperit tropical maresmenc però amb cor urbà barceloní, System Beat són un d’aquells bolets que neixen de sobte al mig del no-res sense saber massa com però que tenen un gust saborós.

La seva és una proposta de “grup que fa música electrònica”, un concepte que cada cop ens costa menys d’imaginar però que ells han portat més enllà per dur-lo a terme amb tots els ets i uts. Parlem d’una proposta que neix a finals de l’any passat però que els seus quatre membres duien elaborant artesanalment i minuciosament des de feia mesos. Un projecte que neix de quatre músics molt joves però amb el cul pelat d’intentar viure en aquesta indústria de la música. Parlem, doncs, de quatre músics amb criteri, que saben el que fan, que després de donar voltes amb els seus anteriors projectes, creen System Beat per aplicar aquesta experiència en un grup que vol apuntar alt havent trobat el seu nínxol: la música electrònica.

El perquè de l’electrònica

Els System Beat creuen que la música electrònica tindrà el monopoli musical a llarg o no tan llarg termini en molts sectors. En Martí Cano, veu principal, afirma que el catalitzador que va impulsar la creació del grup va ser adonar-se justament d’això: “Vèiem que les picades d’ullet a l’electrònica d’alguns dels grups que escoltem ens anunciaven cap a on anaven els trets. Però en comptes de fer-li picades d’ullet, amb el nostre projecte vam decidir idear un projecte en què absolutament tot hi girés a l'entorn.”

Són pioners. Ho són des del moment en què fan una cosa que ningú ha fet: tocar en directe amb instruments electrònics una música comparable a la que podria tocar un punxa discos amb el seu ordinador i la seva taula de mescles. I l’originalitat és el seu tret definitori, però també el seu maldecap. Un projecte que neix sense precedents ni gairebé referents s’ha de crear tan sols partint d’una idea. Per això diuen que, encara ara, System Beat és un projecte poc definit. En Pau Rosselló diu: “Tot i tenir-lo molt clar dins el nostre cap, ens vam adonar que estàvem creant un món nou que no era tan fàcil de materialitzar. Creem un estil des de zero però no sabem cap on acabarà ni quines necessitats tindrà i justament per això diem que és un projecte poc definit: perquè sabem que s’anirà definint ell sol a mesura que el fem funcionar.” Tot plegat, cal entendre-ho dins un panorama de música electrònica on, com diuen, hi veuen el futur però que encara necessita maduració i exploració.

Per dur a terme la seva pròpia exploració, primer de tot van decidir allunyar-se del que podem entendre avui en dia com a artista de música electrònica. Ells no són DJs, tot i que toquen tecles i botons en comptes de cordes i plats (instruments que van deixar enrere en iniciar System Beat per aprendre a tocar aquests que tenen tecles i botons). Ells són un grup. Ara mateix sobre l’escenari, si hi toca System Beat, hi trobarem la bateria electrònica i els pads d’en Jan Punsola, els teclats d’en Pau Rosselló, l’EWI (un aparell que podríem definir barroerament com a instrument de vent electrònic) d’en Biel Mayans i els sintetitzadors i altres aparells que toquen tots, acompanyats de les veus dels quatre membres capitanejades per la veu del cantant principal, en Martí Cano.

Així mateix, si bé és cert que el fet que toquin música electrònica sobre un escenari en format de grup és el que els fa inèdits, han de reconèixer que un volum important de la feina que tenen la fan a casa amb la producció musical, que és el pal de paller del projecte. Des de gravar les pistes que disparen en directe fins a trobar el so exacte que necessita el teclat que faran sonar són tasques que han hagut de preparar mil·limètricament abans de pujar a tocar. Tots quatre han après a fer servir programes informàtics que aviat tots coneixerem com l’Abletono el logic per tal de produir uns temes que són 100% electrònics. En aquesta fase, hi entra en joc un personatge també imprescindible per al grup: el productor barceloní Miguel Zamarripa, que ha ajudat el grup en aquestes tasques més minucioses i que, com confessa en Pau Rosselló “poden semblar fàcils però no ho són en cap sentit” aportant també el seu toc de bon gust musical i el seu criteri professional.

La importància d’aquesta producció musical prèvia també ha fet que el procés de creació de les cançons divergeixi completament del que entenem com a “compondre una cançó”. En Martí Cano diu que “una cançó pot néixer d’una idea tocada amb quatre acords de guitarra o piano, igual que passaria en un grup tal com el coneixem fins ara, però passa per un procés de canvis tan gran quan entra a l’ordinador, que acaba sent una cosa irreconeixible en comparació al que era al principi” i en Jan Punsola afegeix: “El fet de no tenir instruments “convencionals”dona molta llibertat però també ho complica tot”, fent referència altre cop a la complexitat de la producció tècnica que requereix un estil així.

Un estil nou suposa una manera de funcionar nova, també en l’estadi de la promoció. Per donar a conèixer la seva música, els System Beat desconfien dels EP de llarga durada. Igual que fan la majoria dels DJs avui en dia, potenciar un sol tema i d’alguna manera jugar-s’ho tot a una moneda acaba sent, per sort o per desgràcia, la millor aposta. Llençar un single en comptes d’un disc, com diu en Pau “permet mimar molt més el tema.” És per això que des de final d’any han tret un single cada mes, al qual han donat el protagonisme que creuen que es mereix, uns singles diferents entre ells, cosa que els ha permès donar-los diferents dimensions a cada un d’ells, enfocant-los independentment a targets diferents. I això és interessant, perquè sona curiós, però en Biel afirma: “Volem sonar a les discos però volem tocar a les festes majors i als festivals.” Per això, hauran d’obrir un nou front, un nou concepte estilístic de grup que reuneixi targets. I ho tenen molt clar. Encara en Biel conclou ambiciós:“Volem fer que alguns sectors que mai es pensaven que ho farien, escoltin música electrònica.”

"Tot i tenir-lo molt clar dins el nostre cap, ens vam adonar que estàvem creant un món nou que no era tan fàcil de materialitzar"

Pioners d’una renovació

System Beat no tenen cap predecessor directe, i si haguessin de confessar referents, segurament ens donarien noms de grups i DJs europeus, potser francesos o alemanys. Tenen clar que l’avantguarda de la música electrònica és a Europa, on es pot trobar un clar mercat potencial per a ells i, tot i que a curt termini el circuit català és el seu objectiu, no es posen cap frontera, ni tan sols en l’idioma. En Martí diu: “No ens posem cap limitació, confiem en el català en tant que és una cosa amb la qual ens sentim còmodes, però tampoc ens tanquem que si un dia ens surt cantar en anglès o en l’idioma que sigui, ho farem, però tampoc ho farem per poder tocar a Europa; si hem de tocar a Europa, ho farem amb la mateixa seguretat tant si ho fem en anglès com si ho fem en català.”

El projecte de System Beat neix, com dèiem, com un bolet. Ho fa en certa manera, sigui per les seves amistats musicals o per un primer target que ha respost a la proposta, enmig d’un panorama més o menys mestís, entenent aquest arxiconegut mestissatge com el concepte que a tots ens evoca quan hi pensem. Un panorama mestís que es renova constantment però que ara mateix necessita més que mai l’acceleració d’aquest procés de rentada de cara. El necessita perquè moltes branques estan quedant obsoletes, i hi estan quedant per la mateixa obsolescència de les coses i/o per la desaparició de referents. De fet just això, els referents, són esl que fan de líder en qualsevol revolució, en qualsevol etapa que es confirma com a etapa de canvis. Així doncs, System Beat podrien ser un dels pioners a remodelar des del seu punt de vista el que escolta el públic popular, i a convertir-se així en un referent que obri una nova via d’exploració de la música i sobretot de la música en català.

Segurament System Beat ja se senten pioners des del moment en el qual van començar a fer una cosa nova. Segur que no tardaran a aconsellar directament o indirectament grups joves que els voldran imitar a la seva manera, i convertir-se directament en referents. Tot plegat, mentre troben el seu lloc en la indústria musical i resten a l’espera que la seva proposta qualli, evolucioni i es vagi definint.

Cal tenir en compte que de moment tan sols acaben de néixer, però vigilem-los de prop perquè ja han aconseguit ser un petit trending topic a la boca dels entesos molt abans de fer el seu primer concert, que serà el 25 de març, a la Sala Clap de Mataró, on presentaran en directe el projecte juntament amb Pachawa Sound i Zoom Musiqueta i on prometen demostrar el perquè del seu existir i del que realment estem parlant.