Guillem Roma

La setmana vinent arribarà el tercer treball de Guillem Roma, un disc on el músic osonenc continua explorant i combinant sonoritats d'arreu del món amb unes cançons optimistes i vitalistes. Uns dies abans de la sortida del disc, el visitem perquè ens en doni tots els detalls i, a més, avancem el videoclip de la cançó que hi dóna nom: "Connexions".

És un disc que parla molt de la llibertat, de deixar-se endur i de viure sense tantes pressions. Aquest és un dels temes centrals de l'àlbum?

El tema de la llibertat és un tema bastant recorrent en les meves lletres. I intento que també en la meva vida. Potser sí que en aquest disc aquest esperit lliure hi està com més representat. De fet, aquesta expressió surt en una de les cançons, una altra parla de fugir de les fórmules escrites... És un dels temes de què més m'agrada parlar perquè és un tema que em preocupa i que el visc de prop. Aquest inventar-te el teu propi camí, experimentar, provar, aprendre, créixer...

Hi ha la voluntat de fer una crida al canvi d'hàbits cap a aquesta direcció?

En la meva música sempre hi ha una visió bastant crítica del món que ens envolta, aquest món que viu molt de fórmules preestablertes, de prejudicis, de modes, de coses imposades... Sents que necessita una sacsejada en aquesta línia, la de reinventar, de destruir aquestes coses tant arcaiques i construir alguna cosa nova, lliure i amb molts valors que sempre intento anar col·locant a les cançons com l'amor, l'alegria o la solidaritat.

La teva música és el millor exemple d'aquesta llibertat que defenses a les lletres?

Sí. Jo crec que la música i l'art, en general, tenen un poder que és el de connectar les coses. I per això el disc es diu Connexions. Al meu entendre, la societat està malalta per aquesta desconnexió. Els polítics estan desconnectats de la cultura; els mestres estan desconnectats de la geopolítica; l'economia està desconnectada de la música... I l'art té el poder de fer de xiclet i d'enganxar totes aquestes coses que estan soltes. Ojalà hi hagués més música als parlaments, a les escoles o a les presons, perquè segur que podríem curar molta d'aquesta malaltia social que tenim.

Una vegada més, combines sonoritats molt diverses. Com es fa per aconseguir combinar tantes sonoritats diferents i que tot això acabi sonant com un tot?

Sempre ha estat el meu repte el buscar aquest equilibri entre les diferents influències que tinc i a les que no vull renunciar i, a l'hora, buscar una forma d'empaquetar-ho que sigui sòlida. Sempre he anat buscant aquest camí i aquest cop crec que està molt més aconseguit perquè, a diferència dels altres treballs, he treballat amb un productor, en Josep Maria Baldomà, per buscar aquest so més compacte i contundent que englobés tota aquesta varietat que hi ha en la meva música. De totes maneres, el disc s'obre amb una cançó que es diu "La contradicció" i que estigui la primera del disc ja és com una declaració de principis. És una manera de dir que tampoc és que vulgui ser coherent perquè, al final, ningú ho és. Tot és una contradicció i la meva música també.

Per tant, hi ha una voluntat de reivindicar aquestes contradiccions?

De la meva música, sempre se m'ha dit que costa posar-li una etiqueta i que de vegades no saps on col·locar-la i, per mi, això mai ha estat una crítica dolenta. Precisament he intentat i he volgut fer-ne bandera perquè per a mi és una de les coses més importants i màgiques de la música, que és que podem ajuntar coses molt diferents i no passa res. És art, és un joc, no hem de fer estils tancats i no sortir dels marges sinó que la gràcia és jugar amb aquesta varietat que tenim. En el meu cas surt així i no vull posar murs a una cosa que, de natural, flueix cap aquest costat.

Aquest no tenir estil s'ha acabat convertint en el teu estil propi i la teva marca personal?

L'estil propi s'acaba trobant quan t'escoltes molt i deixes que surti allò natural. Si això és no tenir estil, doncs potser sí que és això el meu estil.

"De la meva música, sempre se m'ha dit que costa posar-li una etiqueta i que de vegades no saps on col·locar-la i, per mi, això mai ha estat una crítica dolenta"

Hi ha cançons intimistes, però també n'hi ha que, sobretot a través dels vents, tenen un cert component èpic. Hi havia la intenció de reforçar una mica més aquest aspecte?

De fet no hi havia la voluntat de buscar un so èpic, però sí que hi ha algun tema que, de cop, es fa gran. Moltes de les meves idees són molt pel·liculeres. A nivell creatiu treballo molt amb imatges i m'imagino pel·lícules. Llavors, inevitablement, surten aquests moments, però crec que l'essència de les cançons no és aquesta. Si escoltes les lletres i el disc en la distància veus que sí que hi ha aquestes pinzellades, però com també n'hi ha de circenses, festives o una mica més fosques. És el que a mi m'agrada, donar una paleta de colors el màxim de coherent amb cada cançó.

Més enllà d'estils o de sonoritats, la sensació que em queda és que són cançons que transmeten molt bon rollo.

Sí, d'entrada la música que em surt a mi sempre està feta des del bon rollo i des de l'alegria. Per mi és una cosa que ja està intrínseca en la meva manera de fer cançons. Sempre hi ha aquest fil conductor de l'optimisme, la frescor i el bon rollo, però sempre mantenint una certa elegància. No se'n va cap a un pla molt festiu o lolailo, però sempre hi ha aquesta cosa molt lluminosa, vitalista i positiva.

Hi ha, però, cançons molt crítiques com "Cercles viciosos". Com es fa per incloure-hi aquest discurs més dur sense perdre aquest optimisme?

Per mi és totalment combinable poder fer cançons amb una visió crítica, amb un missatge indignant o, fins i tot, trist, des d'un lloc alegre i positiu. Sempre intento no veure el costat fosc, sinó donar una llum i aportar solucions a través de la poètica i la màgia de la música. Crec que és una de les funcions que té la música. En algun moment que què puguis estar indignat, enrabiat o trist, la música t'obre aquesta porta per sortir i per veure-ho d'una altra manera.

A "Senyals" parles de la necessitat que tenim de voler-ho desxifrar tot i de donar sentit a tot allò amb què ens anem trobant. Ens hi obsessionem massa?

Aquesta cançó parla d'aquesta obsessió per estar escoltant massa el que està passant al voltant i analitzar-ho tot en funció de què t'estan volent dir totes les senyals que tens al voltant. A mi m'agrada molt aquesta actitud observadora cap al món que ens envolta, però de vegades resulta que per culpa d'estar mirant tant per on has d'anar, el que no veus és a on has d'anar.

El disc acaba amb "Àngel de la guarda", una cançó cantada amb àrab i que s'escapa una mica de la línia general de l'àlbum. Com és que has volgut acabar amb aquesta aposta?

La última cançó és una llicència que m'he permès, directament. Sempre havia tingut ganes de cantar en àrab. M'agraden molt els idiomes que no entens i m'agraden els idiomes que tenen una musicalitat intrínseca. Tots la tenen, però n'hi ha alguns en què es nota molt més, com l'àrab, el portuguès o el rus. Són idiomes que tenen música dins de les paraules i tenia moltes ganes de poder-ho fer. A més, jo he nascut a Manlleu, que hi ha molta immigració marroquina i tinc un amic  molt amic que és del Marroc. D'alguna manera també em sentia a prop de la cultura àrab i tenia ganes de fer aquesta cançó on el fet de no entendre la lletra -tot i que jo, evidentment, sé què diu perquè l'he escrit i llavors me l'han traduït i m'han ensenyat a cantar-la-, li dóna un aire molt més místic que et connecta amb aquesta esfera més espiritual que de vegades la tenim una mica oblidada.

"Per mi és totalment combinable poder fer cançons amb una visió crítica, amb un missatge indignant o, fins i tot, trist, des d'un lloc alegre i positiu"

La setmana vinent comences gira. Què prepareu per la posada en escena?

El canvi de sonoritat en el disc també l'he portat en els directes. A la banda s'hi han incorporat músics com en Dídac Férnandez -el bateria de Macaco, de la Clara Peya...- o en Miquel Sospedra -baixista que ha estat amb mil grups, amb Mazoni, amb Sanjosex, amb Xarim Aresté...-. Em fa molta il·lusió perquè estem muntant un equip bastant guapo i crec que sonarà molt bé. A més, en els concerts de presentació i haurà convidats i sorpreses i ens estem currant tot un xou de llums.

Alguna sorpresa que es pugui avançar?

En el concert de Barcelona hi haurà alguns convidats que han col·laborat en el disc, com la Judit Neddermann o en Joan Colomo, però a banda d'aquests convidats hi haurà altres sorpreses que tenen a veure amb col·laboracions del disc, però d'una manera diferent. Tenen a veure amb dansa i amb ball.

Avui ens avances també el videoclip de "Connexions", què ens en pots explicar?

La veritat és que és un videoclip que no estava pensat com a tal. En el disc encara no hi ha un single clar, però no seria "Connexions", si n'hi hagués algun. Ara bé, tenia la necessitat de poder tenir un videoclip ara durant la sortida del disc i aquesta cançó és la que dóna nom al disc i la lletra, d'alguna manera, envolta l'eix vertebral del contingut de l'àlbum. El videoclip neix d'un viatge que vaig fer aquest estiu a Mèxic, al Carib. Portàvem la càmera i d'allà n'ha sortit el videoclip aquest.